Benvinguts al segle XXI!

Un relat de: Tiamat

Diuen que estem a les portes del S.XXI, un segle obert al progrés, on homes i dones tindrem els mateixos drets, on no hi haurà lloc per a la pobresa, on la gent s'imagina vivint fins als 140 anys (sense pensar en quin estat es trobarà quan tingui aquesta edat), i tantes i tantes altres coses. El S.XXI, és el segle de l'esperança. En el camp de la ciència no m'hi vull posar, però, i en el camp de la humanitat? Per a mi, l'única cosa que canviarà a partir de l'1 de gener del 2000, serà el calendari de la cuina.

Només cal engegar la tele per veure que encara haurà de ploure molt perquè el món canviï. Situem-nos en un dissabte a la nit, asseguts davant la televisió. Anem fent zàpping fins a trobar-nos un canal on el seu eslògan és "Rumbo al 2000". I què hi pots veure en aquesta cadena? Doncs una sèrie on unes quantes noies, que es veu que no tenen res més a fer, es passegen davant d'uns vells fastigosos (i no són fastigosos pel fet de ser vells), només per alegrar-nos la vista, i així fer riure a la gent que (per desgràcia) mira aquesta sèrie. I després diuen que anem "Rumbo al 2000"? Au va!

En un altre canal, a la mateixa nit, sortia un noi que, segons la presentadora, tenia un gran sentit de l'humor intel·ligent, i també una gran ironia. Jo vaig pensar: "ah, doncs pot estar prou bé". I em vaig quedar a mirar-ho. I què feia? Sabeu què feia aquest noi? Doncs feia veure que era una dona. Pel que es veu, això està considerat d'un humor intel·ligentíssim (això sí que és una ironia). Encara no entenc perquè un home disfressat de dona és una persona divertida, i en canvi, una dona vestida d'home és una "marimatxo". I després diuen que anem "Rumbo al 2000?" Au va! Apaga la tele i estira la cadena.

Es pot saber què significa, realment, el 2000? Perquè depèn de què sigui, jo no m'hi apunto i em quedo al 99, amb l'esperança que potser algun dia, els humans avançarem de veritat. He dit.

Laura99

Comentaris

  • Jo també.[Ofensiu]

    2000. Efectivament, un dos i tres zeros. No gran cosa més. Com a molt, molt, molt (però com a molt, eh?), una anegueta amb els tres ous. I para de comptar.

    Han canviat coses? Si, oh i tant! El 80% de la riquesa mundial és per als mil milions d'habitants del pis de dalt. Els més de cinc mil milions d'habitants del de baix (o de fora, directament), a repartir-se les engrunes, que diguem. Però no totes, eh? Que després els de dalt hem de passar a recaptar els crèdits que els hem deixat per tal de salvar-los de la misèria. Sobretot els americans, que sempre salven, sempre! De debò que no sé pas què fariem, sense ells. Si no fos perquè la situació fa pena, però pena de debò, eh?, deixaria que se m'escapés el riure i tot.

    Puntualitzo, com la Queca, la contundència tan senzilla com eficaç de l'expressió "Per a mi, l'única cosa que canviarà a partir de l'1 de gener del 2000, serà el calendari de la cuina."

    Salut i altra volta i no, no estic desaparegut encara que ho sembli!

    Fins aviat!

    Vicenç

  • He llegit.[Ofensiu]
    Queca | 06-08-2005

    I m'ha agradat! Sobretot aquest tros on dius que l'únic que canvia del 99 al 2000 és el calendari de la cuina. Està molt bé. També m'imagino aquest poema en forma de quadre... i m'agrada! És una altra manera molt diferent i ben desconcertant d'escriure poesia. Potser ho provo...
    Moltes abraçades i un bon petonàs!
    He comentat.

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

679817 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.