BENJAMÍ, l'acomplexat

Un relat de: Sebastià Climent


Els seus germans li van donar aquest nom perquè era el més menut de tots. Era el dit petit, no pas d’edat, és clar, perquè tots van néixer alhora, sinó perquè era el més esquifit de la colla. I no li deien pas Benjamí en el sentit onomàstic ni tampoc en el sentit bíblic de fill petit i predilecte. L’anomenaven benjamí perquè era xic, així de senzill. Se sentia profundament acomplexat, tant pel fet de ser petit com per la sensació d’inutilitat que l’envaïa. La realitat li ho demostrava i els altres li ho retreien dia rere dia. No servia per a gran cosa i ell n’era conscient.

Quan la gent parla dels dits els dona un nom i a ell, com els que eren com ell en qualsevol de les mans humanes, l’anomenaven “auricular ” i aquesta paraula, que prové del llatí aurícula, vol dir orella. Que li diguessin, xic, menut o menuell, ho podia entendre... però auricular?

No sabia pas que aquest nom li ve perquè ell, com els que són com ell, els humans l’usen sovint per ficar-lo dins de l’orella per a diversos fins i motius, però essencialment per treure el cerumen i destapar-la. Ben mirat, resulta que la resta de funcions no són massa gratificants: ficar-lo al nas per a fer-ne unes burilles, o treure restes de menjar atrapades entre dent i dent i altres coses per l’estil, cap d’elles prou importants com per sentir-se’n satisfet.

Quan la ma dibuixa, ell queda a sota suportant el pes de la resta, arrossegant-se pel paper i sempre és el dit que més s’embruta, sobretot si l’estri és un llapis o un carbonet. Serà per això que també l’anomenen gorrí? Sobre el teclat de l’ordinador, tots els dits fan una funció menys ell, que només els va seguint d’una tecla a l’altra.

Podem entendre perfectament que el dit xic tendeixi a la depressió com a resultat dels seus complexes de mida i d’inutilitat. Però... Podria fer-hi res per canviar la situació? Segur que ell no. Ni te la capacitat ni és culpable. S’ho ha trobat així i no te cap més remei que tirar endavant.

En benjamí, l’acomplexat, sap que no és cap exemple a imitar, però també sap que hi ha éssers humans que, com ell, són bastant inútils. També sap que a aquests, els inútils, la voluntat podria redimir-los. Ell no te aquesta capacitat, però les persones, sí.

I ell no hi vol pensar perquè només faltaria que al seu complex s’hi afegís ara un emprenyament... Potser ja n’hi ha prou d’aquesta corda....

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: