Benaurança

Un relat de: Misteric

El que obra mal, i n'és conscient,

és més conscient, que qui no sap,

que obra.

Feliços els que saben

que fan.

Seran amos de les seves

pròpies obres.

Hi ha qui és viu, hi ha qui encara

treballa...


Comentaris

  • Mercès Unicorn Gris[Ofensiu]
    Misteric | 09-08-2019


    "obligats per les circumstàncies o per rebre un sou o per evitar la presó..."...ni tant sols se sobreviu...com a molt es malviu.

    Mercès amic i poeta Unicorn Gris, per la teva lectura, el teu comentari...per ser tant viu!

    ;-)




  • Bonet poema[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 08-08-2019 | Valoració: 8

    Està be el teu poema.

    Si ho he entès bé, és com una apologia a la bondat i a la, com tu dius, benaurança.

    Costa tant a vegades fer el bé.... i pensar que alguns ho fan obligats per les circumstàncies o per rebre un sou o per evitar la presó...

    Bé, crec que val la pena seguir-te llegint en ReC, amic Misteric

    Cuida't!! Una abraçada!!

  • Gràcies...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-08-2019

    Gràcies Misteric, pel teu comentari al meu poema, "Elegia a mon pare", que m'ha fet sentir-me digne d'haver-ho fet.
    Salut
    Perla de vellut...
    Seguirem...llegint-nos...

  • Mercès PERLADEVELLUT[Ofensiu]
    Misteric | 01-08-2019



    Un plaer de compartir, infinites gràcies per llegir, el comentari, llum! PERLA DE VELLUT!

  • Les pròpies obres...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 31-07-2019 | Valoració: 10

    Molt bo i amb molta filosofia, aquest relat teu, que té molta intenció per al que obra bé i per al que obra malament.
    Un plaer de lectura, Misteric
    Un salut...
    Perla de vellut

l´Autor

Foto de perfil de Misteric

Misteric

605 Relats

239 Comentaris

204161 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
La vella inocència es va perdre com es perd avui: Pel coneixement desvinculat de l'amor. Per la manca de respecte al misteri.

La nova inocencia es aquella aptitut humana que no espera recompensa, que no hi pensa que pugui haver recompensa, que no pensa en ella, que no li fa falta, i que, si n'hi hagues ens distrauria i convertiria la vida en un instrument per aconseguirun fi diferent d'ell mateixa.

El no saber viure en la inseguretat -i el risc- demostra falta de maduresa espirituali de profunditat espiritual.

Els cors purs no sols veuran Déu, sinó que el "veuen", és adir , veuen la realitat, elque és, l'Esser.

Si una primera temtació seria de voler tornar enrere i recuperar la vella inocència, l'altre temptació fora d'alienar-se de la naturalesa, de creure's superior a ella, el seumonarca absolut. Ambdós extrems ens deshumanitzen.

L'home es aquest estat intermedi, entre l'esser i el no rés.

Raimon Panikkar. Mística, plenitud de vida.

Sent-hi al"no-res" tancaràs la porta a tot el que no és Déu, fins i tot marxaràs de tu mateixa i caminaràs en aquella interior soleta`t[...]enuaga't en el no-rés[...]

Salm (73 [72], 22). Vulgata.

La fosca estava amagada en la fosca. El tot era fluïd i sense forma. Amb aquestes, del buit sorgí l'U pel foc del fervor.
I de l'u sorgí l'amor. L'amor és la primera llavor de l'anima. La veritat d'això la trobaren els savis en llurs cors: cercant en llurs cors amb prudència els savis trobaren aquest lligam entre el ser i no ser.
Qui coneix en veritat? Qui ens pot dir d'on i com sorgí aquest univers? Els déus són posteriors al seu origen: qui sap doncs d'on ve aquesta creació?

Només aquell déu que observa des de el cel superior: no més ell sap d'on ve aquest univers, i si fou creat o no creat.

Només ell ho sap, o pot ser no ho sap.
Rig Veda X. 129

S XIII a.c.


Romanços?

Pot ser si...però com frapan!

si Sòcrates no més sabía que no sabia...
que cony, puc saber jo?

Però vull saber.

No creure, no...

SABER! i viure totalment
Encara que no em pugui valer
"no més" de la raò.

No es pot veure un mitjò, des de dintre .
ni es poden explicar les lletres amb lletres
la intelèqui del mot "flor"
ens aparta de la pròpia realitat de la seva fragància.

La resplandor de la bellesa eterna brilla sobre aquest vast univers i en moments de contemplació podem veure l'Etern en les cosses que passen. Aquesta és la Paraula dels grans vidents espirituals; i tota la poesía, l'art i la bellesa no són més que variacions infinites d'aquesta paraula.

Joan Mascaró.
Traductor a l'Anglés del Bhagavad Gita.
Trad catalana de Elisabet Abeyà