Ben emporcat

Un relat de: Yanira
La vaig agafar de les cuixes i la vaig apropar a mi. Portava unes calces de cotó i una faldilla amb la que se li veia tot. Vaig fotre la mà per dins esperant trobar alguna cosa que m’agradés. Tocar-li la pelussilla em va ficar catxondo. El tenia rapat per baix i fàcilment vaig trobar-li el clítoris. Vaig moure el dit en cercles i després vaig buscar el forat. Estava ben molla. El tenia petit i estret. Em va posar a mil. Sempre m’havien agradat els conys petits. Li vaig acabar de baixar les calces i jo amb elles. La tenia empotrada contra una paret i podia fer-li el que volgués. Vaig passar la mà per dins les seves cuixes i la vaig obligar a separar les cames. En realitat se’n moria de ganes, però de tant en tant li agradava jugar i fer veure que era jo qui la corrompia. Vaig tocar-li un xic més la figa amb la mà i després hi vaig passar la llengua. El tenia sucós i amarg. Vaig estar-li menjant una bona estona. Mullava com la que més quan es corria. Segur que havia tingut més d’una experiència lèsbica, i imaginar-m’ho encara em posava més calent. Em vaig posar de peu per morrejar-la. Ella aprofitava i em xarrupava els llavis amb delit mentre que jo em descordava els texans. Sempre m’havia fet empalmar com un boig. La vaig agafar en braços i li vaig buscar el forat amb la punta de la polla. Vaig apretar fort en dins quan li vaig trobar, sabia que això li agradava. Només cridava “ Més! Més! Dona-me’n més“.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Yanira

Yanira

10 Relats

13 Comentaris

2247 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
Aprofito aquest espai per agrair a tots els lectors i relataires els vostres comentaris sobre els meus relats. Sobretot quan es necessita una empenta per creure en un mateix. No obstant, i si us ve de gust, us animo també a criticar-los, sense que us pugui saber greu res en absolut. És impossible escriure a gust de tothom, però com a la majoria de nosaltres aspiro a la millor versió de mi mateixa, i agraeixo enormement el temps que dediqueu en la vostre lectura o en escriure'm unes paraules.
Així que, de tot cor, moltíssimes gràcies. I espero, si més no, saber fer-vos disfrutar.