Bellor

Un relat de: joandemataro
No t’il.lumina cap llum,
ets tu la que en desprèns.
Ets la reïna del canelobre,
ets la llum de la bellor.

Les joies i els ornaments
brillen sobre el teu cos
com la seda esdevé suau
en lliscar a la teva pell.

Ets tija de la flor
que oberta s’ofereix al goig
i despertes el desig del viure.

Ets delicadesa etèria,
ets venustat fugaç,
ets poesia delicada,
la més preuada poesia.

enllaç amb la imatge

Comentaris

  • Testimoni fidel[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-12-2010

    Pel que veig, darrerament has participat força al Repte Poètic - Visual, així que et felicito per la teva activitat poètica, i pels ànims de compartir les teves creacions individuals, i mantenir actives les propostes de la pàgina.
    .
    En aquest cas, la imatge que va inspirar els mots resulta molt exòtica, bella, delicada i sensual... i les teves paraules en són fidel testimoni, al temps que aporten la pròpia percepció de l’autor.

    T’envio una abraçada amb delicadesa,
    Unaquimera