Bellesa interior

Un relat de: Llorenç Garcia
La Natura l'havia dotat d'un inqüestionable sentit estètic i d'una paleta d'emocions amb què sabia acolorir sàviament el paper. Ningú com ell albergava un torrent de sentiments tan sofisticat i esquisit, sense una engruna de maldat. Els seus mots semblaven viure impregnats per l'aura de romanticisme que embolcallava l'autor. Els seus versos d'amor ostentaven la virtut d'abassegar fins i tot els cors més glaçats. Obrien de bat en bat emocions recòndites i sentir-los recitar era música celestial. Al seu si bullia molt d'amor per repartir i compartir.

La Natura l'havia dotat d'un do, però l'havia l'havia fet víctima d'una broma cruel. Tot aquest borrissol de lirisme que enlluernava ànimes es veia eclipsat per una deformitat congènita al rostre que el feia horripilant per a qualsevol ull. De tal forma que tot aquest potencial amorós mai no trobaria dipositari. Moltes llàgrimes acabaven ofegant els seus rius de tinta i tota la seua profunditat humana queia ignorada en un buit tan infinit com la superficialitat humana.

Comentaris

  • Colpidor[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 23-12-2017 | Valoració: 10

    Amb dolor al còccix, sóc a casa mirant d'entretenir-me tot fent recerca d'algun relat que em sorprengui i que em faci desviar l'atenció del malestar amb el que m'he alçat avui. I vet ací que m'he trobat amb aquest exquisit relat teu, que tracta sobre la bellesa interior. Una dosí, aquesta, que equilibra la meva quasi obsessiva atracció devers la bellesa externa de les persones, sobretpt del meu propi sexe.
    I no només m'ha colpit el teu escrit per com descabdelles el significat profund del que és en si la veritable i imperible bellesa interna de les persones. Sinó també he restat bocabadat de la teva elegant i rica prosa, sobretot tenint en compte que està escrita en una llengua que, segons dius, no començares a assaborir amb tota la seva plenitud fins a l'edat d'anar a la universitat. Enhorabona, Nil.

  • si , es una llastima...[Ofensiu]
    Annalls | 05-03-2013

    ...però així i tot amb una deformitat greu, tot i que al primer cop pugui deixar-te sense saber que dir, segur que si vas coneixent a la persona de mica en mica, passes a acceptar i a veure com a "normal" el que calgui, en el fons es el fons el que importa.
    Seriosament
    Anna

  • Bellesa real[Ofensiu]
    brins | 20-07-2012 | Valoració: 10

    Un cant a la bellesa interior expressat amb assenyades paraules, pròpies d'un escriptor amb sensibilitat.

    Efectivament, Llorenç, la bellesa interior és la que hauria de prevaldre per damunt de tot; és la que irradia uns valors capaços de fer la vida més humana. La bellesa exterior no tan sols és superficial, també és efímera, té temporalitat i, quan caduca, s'esvaeix.

    M'encanta com escrius, Llorenç; et felicito molt sincerament.

    Una abraçada,

    Pilar

  • Continent versus contingut[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-06-2012 | Valoració: 10

    Ah, la bellesa interior! Quin eufemisme aquest, de vegades tan revelador!

    Al llarg de la història de la literatura diversos personatges, alguns d’ells molt destacats, han servit d’exemple a la lluita que pot arribar a lliurar-se entre contingut i continent... i no sempre el resultat és just, evidentment.
    En aquest cas, aquest relat teu recull l’essència de la batalla i la presenta en safata de plata.

    Enhorabona per haver estat seleccionat, Llorenç!

    Ens veiem a la convocatòria sobre la nostra llengua estimada? Allà t’espero, amb ganes de llegir-te!

    T’envio una abraçada, per fi estiuenca,
    Unaquimera

  • Homenatge a Cyrano[Ofensiu]
    rautortor | 07-06-2012


    La natura és sàvia, malgrat tot. Els estúpids som els mortals, criatures capricioses i cregudes, que no veiem més enllà dels nostres melics. Diu que hem evolucionat i que, amb el temps, ens hem civilitzat. Però, què vol dir civilització? Caldria preguntar-ho a tots aquells que van patir i pateixen encara la seva imposició fanàtica.
    I si fem cap a aspectes més banals, podríem parlar de modes, usos i costums. Tot plegat, ens hem allunyat excessivament del sentit comú i de la llibertat per caure en la niciesa i en la superficialitat més insulses.

    Gràcies pel teu escrit i per la reivindicació que fa de la bellesa i dels sentiments exquisits.

    Raül

  • Autorització d'edició[Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Com ja deus saber, des de l’ARC hem encetat la iniciativa d’editar, mitjançant una plataforma digital de publicació, el recull dels microrelats guanyadors i seleccionats de l’anterior convocatòria del Concurs ARC de Microrelats “Secrets”. Edició que ja és un fet: SECRETS.

    La bona acollida d’aquesta proposta ha fet que ens plantegem la possibilitat de donar-li continuïtat. I aquesta és la nostra intenció.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada aquest mes de maig, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens autoritzessis a comptar amb el teu microrelat perquè sigui inclòs en el proper recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic (associacio.relataires@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

    Esperem que aquesta nova iniciativa de l’Associació de Relataires en Català et sembli interessant.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu de l’ARC: associacio.relataires@gmail.com

    En/na ......................................................................................................... amb D.I. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat seleccionat del mes de ......................................, del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Sentiments” que s’editarà a finals de 2012 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a.

  • preciós i precis[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 25-05-2012

    Un relat per emmarcar Llorenç, dos capítols per a una micro història molt ben narrada, escrita i portada a terme amb plena satisfacció literària, és a dir, una petita perla de relats que mereix passar a la galeria dels bons moments de lectura, com acostumes a fer-nos gaudir tu en els teus micros i relats en general.

    Una abraçada.

    Ferran

  • crohnic | 22-05-2012 | Valoració: 10

    La natura t'ha dotat d'un do a tu també, Llorenç... Un do que et permet transformar una crítica social en un fantàstic microrelat... Ja n'he llegit uns quants d'aquests...Ho fas molt bé això!!
    Gràcies pels teus comentaris als meus relats una vegada més... I com tu m'has exemplificat, la realitat sempre supera la ficció... No hi ha dubte...
    Una abraçada, company!

  • No mirem l'interior...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 22-05-2012 | Valoració: 10

    i és una pena. Tan sols mirar, no el rostre, sinó els ulls, el gest. Les paraules escrites i tot el que diuen sense ser escrit. Sap greu que estiguem marcats per un concepte de bellesa i lletgesa. Caldria començar de nou. Qui és més maca: una robusta dona tipus pintures de Rubens, d'espatlles baixes i carns blanques, toves i agraïdes o una dona prima i fibrada de pell bruna arrel de broncejar-se tipus Coco Chanel, per posar un exemple de modes de cossos femenins, que sembla ser els que sempre es comenten més.
    Cada vegada més intento no mirar la persona pel físic, i canviar eixos neuronals nocius.

    Mena d'avui, 22 de maig, Santa Rita, que ni s'irrita.

  • Joglar solitari[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-05-2012 | Valoració: 10

    Caram, pobre joglar. Sembla que tot el seu potencial literari es vegi malmès , en el camp sentimental , per una deformitat física. Que sàpiga, però, que tot té solució en aquest món; tot, menys la mort. Una deformitat física es pot operar, es pot millorar acceptant-la o minimitzant-la. I si no troba a ningú, que el joglar continui escrivint. Els lectors hi sortirem guanyant. Una forta abraçada.

    Aleix


Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

87 Relats

314 Comentaris

107983 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog