Bellesa, sense títol

Un relat de: aleshores

"Menorca"



Bellesa, sense títol





La bellesa com a tal no m'interessa:

què du a dintre?

La cala, l'horitzó, la flor vermella

de què m'informen,

si a dins no hi batega la passió?



Sense passió no tinc ulls per al blau,

indiferent a la plàcida mar,

resto sense paraules,...

Ni embravit i tossut, minvant la roca,

no em trasbalsa tampoc.




De vegades grandiosa, altres austera

petita, entitat; esmunyedissa,

amiga de l'empenta i la vida

que s'engega si ho vol, a dins del cor.









Comentaris

  • Xantalam | 03-02-2009

    Recordo aquest poema quan el vaig llegir al repte. Em va agradar molt la idea que transmet i la senzillesa de les paraules, que arriben nítides.
    Efectivament, sense passió ver viure es perden moltes coses; ni tan sols es pot copsar la bellesa que hi ha al teu voltant.

    Una abraçada i fins la calçotada!
    (tu hi vens, oi? Ara no sé si em faig un embolic...)

    Xantalam