Bellesa etèria

Ara sí.... ha costat

Em deixava la valoració (n+)

"Vull capturar l'instant fugisser
la bellesa etèria de la felicitat."

Sí, crec que la bellesa és etèria i té molt a veure amb la felicitat. També és cert que tot sovint la felicitat i la bellesa són fugisseres. Quan ens assembla que la tenim, ja no hi és, però hem gaudit de percebre-la.

Bonic poema, gens trafegós.

Novament, records del llampec!

entre l'intel·lecte i el cor, la raó i l'ànima, i allò que sentim no ho podem fixar en cap lloc ja que la ment se sent apressada, inquieta. La bellesa etèria d'un moment, que podria estendre's, roman com un punt estàtic, sense dimensió, a l'aguait d'un nou impuls de l'amor amb l'intent de fer eterna cada partícula de felicitat que tan aviat ve, com s'esvaeix.

M'agrada com expresses, en els versos, la delicadesa
Joanalvol

En general em puc imaginar tot el que expliques als teus textos, me'n puc fer una imatge! Crec que ho descrius molt acuradament!
Enhorabona!

Llacuna

Vinc fins el teu espai i començo pel final, pel darrer poema publicat, que m'ha agradat especialment per un parell de raons: perquè expressa i commou, que ja de per sí són arguments més que suficients, i també perquè em permet sentir-te propera, a partir de la coincidència.
A què em refereixo? A una certa sincronia entre la teva i la meva mirada: Abracadabra!. Així, puc sentir que et conec una mica més... Per cert, va ser un plaer saludar-te personalment a Premià!

Tornaré a llegir-te, segur: la sensibilitat que manifesten els versos afavoreix l'apropament.

T'envio una abraçada dolça i càlida,
Unaquimera