Bella vellesa

A casa hem rebut una carta. Una carta amb un sobre blanc, d'aquelles d'abans, escrites a mà... i signada per dues persones, una de les quals té 89 anys i la seva parella 85.

"Benvolguda família: rebem amb alegria aquesta mostra de què encara ens recordeu. Quan fa tants anys que reptem per aquest atribolat planeta, la gent ens va oblidant i acabem sentint-nos com uns éssers extingits, ja ens mans dels arqueòlegs."

"Veiem que la (...) continua amb les seves boniques abstraccions. Bona mostra ens envia. Nosaltres, francament, hi entenem molt poc en pintura i ens ha costat trobar l'objecte... Ja sabeu que, en això, són els crítics especialitzats, amb les seves elucubracions, els que en saben un niu. Nosaltres, donant voltes i més voltes... una llampada ha sacsejat el nostre dubte mostrant-nos la imatge d'una barca. Una barca...? Serà la de Canon travessant la llacuna d'Estigia...? Serà qüestió de preparar el denari per pagar el passatge...?"

"Suposem que la (...) i el (...) vant madurant i que nosaltres continueu en el vostre viure habitual: tu, (...) ben ficada en les teves aficions i estudis i tu (...) empaitant malalts, intentant aconseguir el miracle de la seva curació..."

"Que les festes nadalenques hagin passat bé... que aquests dies siguin feliços per vosaltres i que el pròxim any no sigui tan dur com alguns auguren. Tanmateix ens sembla que volem fer masses coses a la vegada. Una cordial abraçada per a tots."

En (...) i la (...)