Bella vellesa

Un relat de: rautortor
Bella vellesa

Pausadament i gairebé d’esma
li agrada rebolcar-se per la neu,
aquella neu caiguda al llarg dels anys,
neu de vivències, records i enyor.
I tanmateix, mira al cel amb arrogància,
amb l’altivesa que atorga la il·lusió.
Sovint recorre encara els límits del blau
en cerca, potser, d’algun nou somni,
però no s’entesta en miratges inútils.

Quan la ment el porta més enllà de l’avui
no tem -per què?- el camí sense retorn.
I si per cas permet que el mirall el vegi,
s’emociona davant tants de records
ara amagats rere els solcs del rostre
i entre la boira dels cabells.
Tot d’una murmura amb deix sorneguer,
‘érem tan joves aleshores’,
mentre dibuixa lleument un somriure
en adonar-se com de bella és sa vellesa.

Comentaris

  • Records del passat...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-12-2019 | Valoració: 10

    No cap dupte que ens fem vells.
    Sí, era jove, però els anys passen i no hi ha més remei que veure que ens fem majors, mirant l'enyor... Al final se n'adona que la vellesa és bella.
    Un poema, molt ben elaborat i té un punt d'enyor.
    Una salutació
    Perla de vellut

  • immortalitat[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 16-12-2019 | Valoració: 10

    i si fóssim immortals i no ho albirem?
    relat fantàstik

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

160 Relats

541 Comentaris

94651 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.