Cercador


Llista categories

Bella vellesa

Un relat de: rautortor
Bella vellesa

Pausadament i gairebé d’esma
li agrada rebolcar-se per la neu,
aquella neu caiguda al llarg dels anys,
neu de vivències, records i enyor.
I tanmateix, mira al cel amb arrogància,
amb l’altivesa que atorga la il·lusió.
Sovint recorre encara els límits del blau
en cerca, potser, d’algun nou somni,
però no s’entesta en miratges inútils.

Quan la ment el porta més enllà de l’avui
no tem -per què?- el camí sense retorn.
I si per cas permet que el mirall el vegi,
s’emociona davant tants de records
ara amagats rere els solcs del rostre
i entre la boira dels cabells.
Tot d’una murmura amb deix sorneguer,
‘érem tan joves aleshores’,
mentre dibuixa lleument un somriure
en adonar-se com de bella és sa vellesa.

Comentaris

Afegir comentari
  • Vella bellesa[Ofensiu]
    kefas | 12-09-2023

    Potser sí que la lírica és un camí per teixir una catifa de conformitat confortable, apartar espines i endolcir ànims i segur que molts joves ho veuen així. El mèrit és que aconsegueixis que molts vells també participin d'aquesta visió. Jo no en soc un, tot i que, formalment, m'agrada el poema.

  • Bell poema[Ofensiu]
    Homo insciens | 10-09-2023

    Aquest poema va com anell al dit al repte Línies precioses, oi? Ja em vaig imaginar en veure "fora de concurs" que no era inèdit. 
    M'agrada molt aquest sentiment de confort, de regal... que desprèn el poema, amb una gran harmonia entre memòria i esdevenidor. Molt bonic, Raül.

  • Records del passat...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-12-2019 | Valoració: 10

    No cap dupte que ens fem vells.
    Sí, era jove, però els anys passen i no hi ha més remei que veure que ens fem majors, mirant l'enyor... Al final se n'adona que la vellesa és bella.
    Un poema, molt ben elaborat i té un punt d'enyor.
    Una salutació
    Perla de vellut

  • immortalitat[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 16-12-2019 | Valoració: 10

    i si fóssim immortals i no ho albirem?
    relat fantàstik

l´Autor

rautortor

223 Relats

757 Comentaris

139792 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Afegir a preferits
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >