BELL BRODAT, ROBUST TEIXIT

Un relat de: RoserBG
Amb agulles a la solapa
i el didal calçat al dit
entre ganxets, botons i cremalleres
ets bell brodat, robust teixit.

Vida senzilla, entre cabdells i troques,
al compàs d'una màquina de cosir,
dona de Gràcia i de Miracle
la tieta, “les tietes”, a compartir.

Has sargit cors, tantes vegades!
has trenat lleugeres ales per a volar,
teixint immensos cobrellits de coloraines
on molts ens hi hem pogut escalfar.

Ara ja reposes, imagino,
en un núvol de llanes de colors.
Però el meu record torna a la galeria altra vegada
i es queda allà, somrient,
recollint, amb aquell imant que era una nina,
les agulles que a tu t'anaven caient.

Comentaris

  • Un món[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-02-2017 | Valoració: 10

    Jo no sé cosir, però la meva dona es passa hores fent ganxet. Al llit tenim un cobrellit de coloraines, com el que tu descrius, amb un tacte increïble. Un gran poema que ara li reenvio a la dona, que li encantarà, nestic segur. Una forta abraçada, Roser.

    Aleix

  • Gràcies[Ofensiu]
    RoserBG | 03-02-2017

    No sé si el poema és bonic o no... però, de ben segur, que està escrit amb el cor!
    Gràcies

  • M'agrada molt...[Ofensiu]
    Montseblanc | 03-02-2017

    ...com escrius. Aquest poema m'ha fet veure les imatges, inclús sentir-les, vénen ganes de ser a la galeria i recollir les agulles amb l'iman...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: