Be armSTRONG, my son

Un relat de: Red Pèrill

Mira'm cuca meva mira'm.... li diu la mama al seu hereu

mentre li explica històries d'ídols trencats

i perquè no de societats malaltes


(No ploris!) mentre ella plora li suplica la mama

i cascos amunt i fum avall busca

un Louis ArmSTRONG

que li curi l'ànima a riallades

mentre la

mare pastilla -flota no flota- que cau i s'enfonsa

en un matalàs aliè per no barrejar olors i marcs trencats

mentre el fatha' traumes infantils


No ploris, sigues armSTRONG...

avui que em llevava amb dolor com cada dia

i feia duets d'Ella i Louis a la dutxa

per escórrer l'entumició fruit (tree)

d'una espècie de fama mal portada

i un exemple perdut a seguir...


Deixa'm escriure, crepuloso del meu cor,

que sempre que estic a punt de mare

ídols caiguts

sorpreses adultes

i ara diga'm com collons jo, l'enclenque,

sino aguanto un metre vuitanta,

he d'aprendre ara a aguantar els pilars de la terra

mentre erro per les meves pròpies emocions

inclús les alienes...

Diga'm crepuloso del meu cor,

com vols que no esquerpi si la trepa es desmorona,

si la fruita madura cau i ja no torna...

I diga'm perquè sempre quan estic a punt de mare

torno a no saber aguantar

ni tan sols un metre vuitanta

i esgrimeixo un fuck the world quinceañero profund...


A mi, que se'm fereix de simple paraula....

Vols que miri ara la fi del món als ulls... altre vegada?

Hi ets, crepuloso del meu cor?
Hi ets, per allargar-me la mà?

Ara que no funcionen les meves?

Ara que era a punt de blues? De soul?

Hi ets, crepuloso? Hi ets? :-(

Hi ets, àngel cronopi?

***

Comentaris

  • l'home d'arena | 01-02-2007

    La barreja de sensacions, d'imatges que es creuen, com si hi hagués vàries lectures possibles, poemes barrejats, diferents ordenaments dels versos. Però res no és indepedent. Conforma un tot com un retrat de l'abstrús de la circumstància del viure. Com una poalada de sensacions que ens sobten per lo inesperat, com l'aigua freda. Però que al poc van engegant reaccions i reflexions i lectures, encenent-nos. La música sembla indicar l'estat d'ànim a cada punt del poema, donant-ne la justa mesura del ritme.

    Humilment, mostre la meua admiració. Sabedor que interpretar un poema ratlla en l'estupidesa.

    Salut, poeta!

  • Hi sóc.[Ofensiu]
    ginebre | 28-01-2007 | Valoració: 10

    Hi soc. Hola Red Pèrill!!
    Quant temps sense paraules extra-folàries i sin-taxes !!
    He llegit amb calma aquest nou relat teu, poc a poc, per poder entrar en el teu particular món, i bé. El relat comença be, va in creixendo, però quan arriba a la meitat comença a ser molt bon, comença a fluïr amb les preguntes i...
    Oh! Com podem aguantar els pilars de la Terra?
    Quin lament, red Pèrill, amb les teves originalíssimes i creatives paraules i construccions, no sé on arribes que em conmou molt.

    Fins aviat!
    Gin