Bätsfjord

Un relat de: qwark

Sé que era absurd citar-te a Bätsfjord, doncs ja no hi havia necessitat d'un allotjament o un refugi urbà del fred i la gana. Qualsevol paisatge àrtic hagués valgut. Potser volia incloure el romanticisme d'un mot per tal de recordar aquells temps en que em regalaves paraules.

Serien les tres i mitja de la tarda. El cel s'aniria enterbolint amb els ecos dels records dels incomptables matisos de la vida que deixem enrera. Els colors d'aquest món que s'acaba. Potser és un Sol més de novembre que cau sota un horitzó més de Bätsfjord. El que sabem del cert és que per a nosaltres és l'últim Sol. Abracem els segons, petites eternitats embolcallades de les sensacions que han estat part de la nostra existència. El temps llisca a través dels contorns difusos de les nostres ànimes. La Terra gira sobre el seu eix i ens rodeja de nit.

Ara que no estem lligats al pes material dels nostres cossos, ara que no estem sotmesos a les lleis de la física, podem volar? Com els nens que no van voler créixer que som, no necessitem sinó algun pensament feliç. I estem rodejats de bellesa. La llum tènue dels estels dibuixa un univers de pau que es mou al ritme bressolador de les onades. La quietud del paisatge glaçat ens atrapa en una postal que sembla perfecta. Just abans que succeeixi el miracle.

La llegenda diu que els esperits dels avantpassats il·luminaran el cel amb els llums del nord per guiar les ànimes cap al món que s'intueix a través dels petits forats de la volta del cel. Totes les aurores boreals que havíem somiat al llarg de les nostres vides apareixen ara per fer-nos oblidar, poc a poc, les paraules, les sensacions, la pròpia vida. La nostra essència es va diluint lentament en el no-res; som dues gotes d'èter foses en la immensitat d'un oceà d'estrelles.

Comentaris

  • Certesa[Ofensiu]
    Mena Guiga | 04-07-2013

    Un relat poètic sense cap més acció que la final, la del no-ser amb una visió plaent, un fet ancestral com el matei kosmos.

    El que no queda clar és qui es cita a Bätsfjord, si persones o ja esperits (jo crec que el segon).

    Bon RDQ!!!!!!

    Mena

  • M'has sorprès![Ofensiu]
    nuriagau | 21-07-2010 | Valoració: 10

    Amb una prosa poètica exquisida ens descrius un dels més fantàstics espectacles de colors que ens ofereix la natura. Un text ple de frases esplèndides que d'altres, amb anterioritat, ja t'han destacat i no voldria repetir.

    Jo també interpreto que aprofites la metàfora de l'aurora boreal per a explicar-nos l'arribada al no-res de dos éssers que no van voler créixer.

    M'has sorprès gratament, qwark. No m'esperava un relat d'aquestes característiques!

    Núria

  • feliç aniversari!!![Ofensiu]
    angie | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Deliciós[Ofensiu]
    Frèdia | 08-11-2006

    Un relat que et permet gaudir d'infinitat de sensacions i que et transporta a l'incomparable paisatge noruec. Senzillament màgic. Ah! si haguessis posat dos quarts de quatre en parlar de l'hora, millor encara.

  • blanca serenor congelada[Ofensiu]
    atram | 07-11-2006

    fascinant fussió espai - temps, amb imatges congelades i suspeses en l'aire, en el discórrer de la lectura; el tempo aconsegueix relentir i aturar , en delicats instants, la llum, el moment, la vivència que es projecta envoltada d'una aureola blanca de serenor i intensitat.
    Sensual, quasi cinematogràfic.

    M'agrada especialment el fragment :
    "Abracem els segons, petites eternitats embolcallades de les sensacions .." on es mescla la percepció del temps i amb la percepció de les sensacions, expressió de tendresa.

    Enhorabona, una gran transcripció d'un moment màgic, on de manera fluida ens trasportes a un racó de món especial.

    Gràcies, pel teu comentari!
    fins aviat!

    atram

  • Tan llunyà, tan a prop![Ofensiu]
    Unaquimera | 08-10-2006 | Valoració: 10

    Llegint aquest relat m'he sentit transportada a un paisatge creat o recreat amb grans dosis de màgia i de paraules amb molta força evocadora, de tal manera que les teves frases semblen un vehicle que porta fins al somni, il·luminat per una aurora intemporal.

    Alguna de les imatges que has aixecat davant meu m'acompanyaran més enllà de l'ara i aquí de la lectura i em sembla que serem bones companyes.

    Gràcies per la fantàstica passejada que m'has regalat per aquest indret desconegut en què m'he trobat acompanyada pels teus mots i la llum que desprenen.

    T'envio una abraçada plena d'escalf i de llum, confiant en què et vingui de gust rebre-la!

    Unaquimera

  • Bellíssim![Ofensiu]
    Arbequina | 13-09-2006

    La veritat és que aquest relat m'ha semblat rodó de principi a fi, inclús la separació dels paràgrafs està molt ben feta; és a dir, fins l'últim detall. A més és ple de frases molt profundes i belles, molt ben construïdes, originals.
    El teu relat m'ha encantat i m'ha colpit, parlant-me, com a mi m'agrada (doncs en certa manera és el que busco a la literatura) de meravellosos llocs que no conec.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • Profund i embolcallador[Ofensiu]
    angie | 07-09-2006

    Aquest relat teu on conflueixen el cel polar, el glaç i l'amor, amb títol d'un lloc concret, se'n va directament als preferits. La mort, aquell darrer pas, es vesteix de gala. M'han encantat les imatges que el meu cervell ha projectat mentre et llegia.

    "La Terra gira sobre el seu eix i ens rodeja de nit."

    I l'aurora és un cúmul d'esperits que suren i es fan eterns, com el glaç que els fa de matalàs...

    angie

  • Un Qwark romàntic a Finnmark.[Ofensiu]
    Jofre | 28-07-2006 | Valoració: 10

    Sí senyor, llegir aquesta bellíssima postal Aurora Borealis en plena calorada estival s'agraeix. Però no tan sols per l'efecte refrescant sinó més aviat perquè renoves l'encant d'uns instants màgics que tothom hauria de tenir l'oportunitat i la il·lusió de viure al cor de Lapònia (en concret des de Noruega).

    Si el relat és autobiogràfic, llavors enhorabona perquè ja ho has aconseguit; i sinó és així, gràcies per recrear un paisatge que crec essencial.

    Tota una mostra que l'estudi de la ionosfera i el magnetisme és útil per seleccionar un marc de llum incomparable. En prendré nota, i mentre tu siguis a Bätsfjord (per no causar-vos interferències) jo podria viatjar amb la meva estimada Alba del Nord fins a Svalbard, a veure si es fon el gel àrtic amb una tempesta romàntica.

    Salutacions Qwark!
    Jofre

  • Mon Pons | 23-07-2006 | Valoració: 10

    Aquestes imatges (de reflexió profunda) que ens ofereixes m'han fet rellegir i endinsar-me, per n-èssima vegada, en el "quark i el jaguar" de Murray Gell-Mann i, també, passejar-me per els paisatges de la bella Lapònia noruega.

    -Felicitats pel text. Realment els quarks deuen tenir propietats de color i de gust.

  • Com pura energia que es transforma...[Ofensiu]
    ROSASP | 21-07-2006

    Despendre's de tot allò que ha format part d'un temps i saber-se ingràvid, onejant al ritme d'una calma indescriptible.
    Deixar-se endur pel contacte vital de la bellesa en essència. Com m'agrada aquesta visió de l'aurora boreal, un cos immaterial de llums irisades travessant un espai desconegut per nosaltres.
    Deixes el relat al punt més màgic, just quan l'ànima conscient del protagonista està a punt de rebre el miracle. Al llindar on ja no és ni cos, ni ment i comença a esdevenir només ànima...

    He trobat aquest relat ple d'imatges poètiques i reconec que m'ha arribat suau i intensament.
    Gairebé com si n'hagués format part mentre el llegia.
    N'estic convençuda de que en el fons som energia i per tant, no podem desaparèixer del tot.
    Veig que tu també voles a la teva manera...

    Ostres, de debò que m'ha agradat molt!

    Una abraçada!


  • Fantàstic[Ofensiu]
    | 20-07-2006 | Valoració: 10


    Gran relat breu sobre, si no l'he entès malament, la mort. M'han agradat molt les imatges que evoques, sobretot aquesta de la llum que hi ha més enllà de la bòveda celeste, i que només passa a través dels orificis que són les estrelles. Havia llegit aquesta metàfora en algún altre lloc, però em segueix resultant encantadora.

    Per cert, ets físic o estudiant de física o alguna cosa així? Si més no t'interessa, oi? T'ho dic perquè jo sí, o almenys hauria d'esdevenir-ho d'aquí com a mínim dos anys.

    Bé doncs, una salutació i molta sort!

    Dan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de qwark

qwark

55 Relats

393 Comentaris

67299 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
Químic de formació, professor de professió i escriptor de vocació, des que vaig abandonar el meu somni juvenil de ser estrella de rock. M'agradaria ser escriptor de professió, professor de vocació i saber tot el que pugui del món en què vivim.

Agraeixo a la gent de Relats en Català el fet de poder tenir un espai com aquest. A mi m'ha servit per a tantes coses que es faria avorrit dir-les totes.

Entre altres, per publicar aquest llibre:

¿Quant valen els teus somnis?"


Podeu preguntar per mi aquí:

qwark79@yahoo.es

O aquí:
http://www.facebook.com/smonteagudo

I ara també faig blocs:
Grans preguntes que no em deixen dormir : Un blog dedicat a la curiositat humana. Si sou humans curiosos, us animo a participar.
Àtoms i lletres : Un blog on explico experiències que van sorgint mentre escric.

I participo a la Lliga de MicroRelataires Catalans