Bätsfjord

Un relat poètic sense cap més acció que la final, la del no-ser amb una visió plaent, un fet ancestral com el matei kosmos.

El que no queda clar és qui es cita a Bätsfjord, si persones o ja esperits (jo crec que el segon).

Bon RDQ!!!!!!

Mena

Amb una prosa poètica exquisida ens descrius un dels més fantàstics espectacles de colors que ens ofereix la natura. Un text ple de frases esplèndides que d'altres, amb anterioritat, ja t'han destacat i no voldria repetir.

Jo també interpreto que aprofites la metàfora de l'aurora boreal per a explicar-nos l'arribada al no-res de dos éssers que no van voler créixer.

M'has sorprès gratament, qwark. No m'esperava un relat d'aquestes característiques!

Núria

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Un relat que et permet gaudir d'infinitat de sensacions i que et transporta a l'incomparable paisatge noruec. Senzillament màgic. Ah! si haguessis posat dos quarts de quatre en parlar de l'hora, millor encara.

fascinant fussió espai - temps, amb imatges congelades i suspeses en l'aire, en el discórrer de la lectura; el tempo aconsegueix relentir i aturar , en delicats instants, la llum, el moment, la vivència que es projecta envoltada d'una aureola blanca de serenor i intensitat.
Sensual, quasi cinematogràfic.

M'agrada especialment el fragment :
"Abracem els segons, petites eternitats embolcallades de les sensacions .." on es mescla la percepció del temps i amb la percepció de les sensacions, expressió de tendresa.

Enhorabona, una gran transcripció d'un moment màgic, on de manera fluida ens trasportes a un racó de món especial.

Gràcies, pel teu comentari!
fins aviat!

atram

Llegint aquest relat m'he sentit transportada a un paisatge creat o recreat amb grans dosis de màgia i de paraules amb molta força evocadora, de tal manera que les teves frases semblen un vehicle que porta fins al somni, il·luminat per una aurora intemporal.

Alguna de les imatges que has aixecat davant meu m'acompanyaran més enllà de l'ara i aquí de la lectura i em sembla que serem bones companyes.

Gràcies per la fantàstica passejada que m'has regalat per aquest indret desconegut en què m'he trobat acompanyada pels teus mots i la llum que desprenen.

T'envio una abraçada plena d'escalf i de llum, confiant en què et vingui de gust rebre-la!

Unaquimera

La veritat és que aquest relat m'ha semblat rodó de principi a fi, inclús la separació dels paràgrafs està molt ben feta; és a dir, fins l'últim detall. A més és ple de frases molt profundes i belles, molt ben construïdes, originals.
El teu relat m'ha encantat i m'ha colpit, parlant-me, com a mi m'agrada (doncs en certa manera és el que busco a la literatura) de meravellosos llocs que no conec.

Una abraçada.

Arbequina.

Aquest relat teu on conflueixen el cel polar, el glaç i l'amor, amb títol d'un lloc concret, se'n va directament als preferits. La mort, aquell darrer pas, es vesteix de gala. M'han encantat les imatges que el meu cervell ha projectat mentre et llegia.

"La Terra gira sobre el seu eix i ens rodeja de nit."

I l'aurora és un cúmul d'esperits que suren i es fan eterns, com el glaç que els fa de matalàs...

angie

Sí senyor, llegir aquesta bellíssima postal Aurora Borealis en plena calorada estival s'agraeix. Però no tan sols per l'efecte refrescant sinó més aviat perquè renoves l'encant d'uns instants màgics que tothom hauria de tenir l'oportunitat i la il·lusió de viure al cor de Lapònia (en concret des de Noruega).

Si el relat és autobiogràfic, llavors enhorabona perquè ja ho has aconseguit; i sinó és així, gràcies per recrear un paisatge que crec essencial.

Tota una mostra que l'estudi de la ionosfera i el magnetisme és útil per seleccionar un marc de llum incomparable. En prendré nota, i mentre tu siguis a Bätsfjord (per no causar-vos interferències) jo podria viatjar amb la meva estimada Alba del Nord fins a Svalbard, a veure si es fon el gel àrtic amb una tempesta romàntica.

Salutacions Qwark!
Jofre

Aquestes imatges (de reflexió profunda) que ens ofereixes m'han fet rellegir i endinsar-me, per n-èssima vegada, en el "quark i el jaguar" de Murray Gell-Mann i, també, passejar-me per els paisatges de la bella Lapònia noruega.

-Felicitats pel text. Realment els quarks deuen tenir propietats de color i de gust.

Despendre's de tot allò que ha format part d'un temps i saber-se ingràvid, onejant al ritme d'una calma indescriptible.
Deixar-se endur pel contacte vital de la bellesa en essència. Com m'agrada aquesta visió de l'aurora boreal, un cos immaterial de llums irisades travessant un espai desconegut per nosaltres.
Deixes el relat al punt més màgic, just quan l'ànima conscient del protagonista està a punt de rebre el miracle. Al llindar on ja no és ni cos, ni ment i comença a esdevenir només ànima...

He trobat aquest relat ple d'imatges poètiques i reconec que m'ha arribat suau i intensament.
Gairebé com si n'hagués format part mentre el llegia.
N'estic convençuda de que en el fons som energia i per tant, no podem desaparèixer del tot.
Veig que tu també voles a la teva manera...

Ostres, de debò que m'ha agradat molt!

Una abraçada!

Gran relat breu sobre, si no l'he entès malament, la mort. M'han agradat molt les imatges que evoques, sobretot aquesta de la llum que hi ha més enllà de la bòveda celeste, i que només passa a través dels orificis que són les estrelles. Havia llegit aquesta metàfora en algún altre lloc, però em segueix resultant encantadora.

Per cert, ets físic o estudiant de física o alguna cosa així? Si més no t'interessa, oi? T'ho dic perquè jo sí, o almenys hauria d'esdevenir-ho d'aquí com a mínim dos anys.

Bé doncs, una salutació i molta sort!

Dan