Batejos suggerents...

La llum del cel ens busca, ens mira constantment. Jo estic mig gitada damunt teua parlante mirant com la teua veu i els teus ulls no saben que dir, ni que fer. Son les sis de la vesprada i estem a un parc prou solitari. Avui ens hem conegut després de tant de parlar per internet. I no se com acabará aquesta vesprada, perque a mi m'agrades molt, i jo no se a tu que et semble. Es una sensació molt extranya. Estic en contacte ple amb el teu cos i tu amb el meu. Tenim l'anima nua. Sempre ens hem tractat d'amics, i ara... ara respires lentament, agafant aire cada vegada, ja no parlem. Sols sentim els batejos dels nostres cors, que ens sugerreixen coses que no sabem si han de pasar...

...

Bum, bum, bum...

Bum, bum...


Et decideixes a fer una cosa. Acaricies el meu rostre. Vols pedre ja de vista el meu escot.

Note que t'exicites per estar damunt meua. Fiques les teues mans en la meua faldilla, mentre amb una mirada penetres fins la meua ment, els meus desitjos. I quan ja ho saps tot...

Traus un paperet, que te anotat una adreça i un numero de teléfon.

Despres, un llarg bes d'adeu, ens tornarem a veure.