Cercador


Llista categories

Batecs

Un relat de: Bonhomia
Són ells qui bateguen,
a l'espera d'una rosa,
difícil de contemplar;
no són mai eixuts,
sempre a l'espera de primaveres,
o d'algun cant que els aporti serenor;
són nostres aquests cors,
que es mullen d'aigua i s'omplen de sorra,
dins el rellotge que crida a l'eternitat.

Comentaris

Afegir comentari
  • M'agrada[Ofensiu]
    Josep Ventura | 06-04-2018 | Valoració: 10

    aquest poema i els teus escrits són per llegir a poc a poc més d'una vegada.
    J

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514625 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >