Batecs i altres habitants

Un relat de: perunforat

Hi havia una vegada un senyor, es deia Cor i estava dins d'unes parets estretes que es bellugaven al seu ritme trepidant. El senyor Cor anava de cul. Dins el manual d'instruccions, que es va trobar al néixer a sobre la tauleta del despatx, que tenia al seu mini apartament, deixava ben clar la seva missió: impulsar entre 4 i 12 litres de sang per minut mitjançant la contracció de les seves parets musculars. Els primers dies van ser difícils. Ningú li havia explicat com funcionaven tots aquells aparells tan moderns, que ocupaven tots els racons de la sala de màquines. "Una gran responsabilitat" va pensar. Però un cop après tot el funcionament tot va ser xerinola. Durant els primers anys, eren dies de festa continuada. Artèries, venes, capil.lars i vasos linfàtics s'unien a la festa, que cada divendres el Sr. Cor anunciava amb música de fons a través d'un megàfon. Tot estava controlat fins que va tenir una sorpresa, una visita inesperada. Amb un vestit vermell, va arribar sense previ avís, amb una maleta, pamela, bigoti negre, sabates de taló i un somriure desdentegat. Es va presentar com el Sr. Amor. Tenia una cara difícil, més aviat rar, estrany, indefinible, amb un anar i venir de mans com si portés uns ventalls invisibles.
Un cop fetes les presentacions, va començar a treure de la maleta les noves lleis de la llar que començarien a compartir:
- Atracció
- Desig
- Dependència
- Fracàs
- Sexe...
Tot això és el que succeiria a partir d'ara. El Sr. Cor ja no podia treballar sol, ara tenia un superior.
Va deixar de ser senzill. Es van acabar les festes, les borratxeres trepidants dels globus vermells i les anades i vingudes dels somriures incontrolats, que sorgien d'una substància que entrava pel canal oral amb forma de fum.
La diversió "finito" com deien les molècules més complexes, els lípids.
El Sr. Cor no s'atrapava la feina. A vegades tenia tantes palpitacions, tantes, que tota la màquina es bloquejava i els números binaris triplicaven la seva fórmula de manera absurda.
El Sr. Amor va ser un "torracollons", així és com li deien les venes, que s'inflaven només veure'l, quan el veien passejar per les contrades.

Comentaris

  • albamartin | 21-11-2007

    m'he llegit diferents relats i..la veritat és que m'han agradat molt!
    ya n'anire llegint quan tingui temps!

    m'alegro que t'agrades el meu relat,
    m'alegro d'haver-te llegit!

    un peto!

    - alba!

  • Vida, amor: trajectes i etapes.[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-11-2007 | Valoració: 10

    Has escrit un relat original, divertit i coherent, que no és poc, ben bé al contrari!

    em sembla un text amb aires de conte, de paràbola, irònic i tendre a l'hora, que va des de les dificultats inicials dels aprenentatges bàsics, passant a la gresca quan sembla que s'ha entès la missió que el protagonista té com a justificació de la seva existència, fins arribar més tard a l'alteració que produeix sempre l'inesperat, allò que no estava previst, planejat, ...
    és a dir: com la vida, com l'amor, has descrit un trajecte ple d'etapes diferents!

    T'envio una abraçada forta i un somriure ample,
    Unaquimera

  • aaa | 03-11-2007

    i jo que pensava que eres una romantica empedreida...

    ;)

    PS: (a la segona part el sr. amor fot el camp, o el maten entre els triglicerids i els lcaseimunitas?)

    roar

  • divertit[Ofensiu]
    manel | 03-11-2007


    m'has fet somriure. És prou enginyosa la història que t'has muntat, i trobo el text ben treballat, amb detalls de la feina de l'òrgan vital que no afecten la fluidesa del text, tot el contrari.

    uns petons,
    manel

l´Autor

Foto de perfil de perunforat

perunforat

93 Relats

284 Comentaris

94554 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jo sóc així com sóc com el títol de Jaques Prévert

Sóc remolc de l'era
cendres calcàries de sabors
engrunes de silencis
i penyora de colors

Sóc herba mullada
d'olor de llocs
fiblar de pells
i l'enyor d'uns pocs

Sóc aire comestible
pintant oxigen amb els dits
mans d'argila humida
de sols, dies, llunes i nits

Sóc cargol treu-banya
un patufet a la panxa del bou
caputxeta entremaliada
i un calamar a dins d'un pou

Sóc un llibre a mig escriure
amb llapis de carbó
tint de blanc sobre fons negre
lletra de pal i cançó

Sóc pedra de tartera
marca d'aigua de paper
muntanyes de somriures
sota al vol d'un esparver

Sóc el que sóc
No sóc res més

D'amunt i avall
De més i menys

De poc o molt
De tot o res

http://correctellegiblebarat.blogspot.com/