Batec i destí...

Un relat de: onatge
Un petit relat per donar les gràcies a totes les persones que amb els vostres comentaris i la vostra presència m’heu acompanyat amb mútua companyia. Darrerament no tinc temps ni de comentar les vostres paraules... Però avui us desitjo un bona any, un petó als llavis o al front. Una abraçada.

Aquesta nit quan s’adormin dotze flames i se n’encenguin dotze de noves, tingues-les sempre enceses però no vulguis cremar-les totes alhora...

Tingues sempre un somriure i llàgrimes per quan calgui.
Estima al marge del que digui el calendari, del que et passi a diari, estima sempre.

Al jardí de les il·lusions, tu, també hi ets. Un dia fa sol, altres plou, fa vent. Abraça’t amb la rosada, sempre du vida.

A temps de lluna viu el teu temps interior. Escolta’t, parla amb tu. Gaudeix del silenci i de la bona companyia. Ets vida amb la vida. Ets batec i destí... Sega les males herbes. Als teus sembrats interiors sembra-hi sempre.

Estima i deixat estimar sense prejudicis. El veritable amor es compartir a dos sense la censura del cel ni la hipocresia humana... En la mútua nuesa és on hi ha la pell de la sinceritat, la carícia neta, la profunditat en l’entrega, l’abraçada; mare de tots els calius...

Quan treguis el calendari, el clau a la paret no és testimoni de res, el veritable calendari és el que queda a les teves venes, a la sang del teu cor, a les ninetes de la teva mirada, en els somnis d’ulls oberts, a la teva cambra de persona hi respires l’encens del foc de viure...

Quan traspassis l’any, una abraçada amb els presents, i una flama pels absents...
Brindo amb aigua de lluna. A la copa, la cançó dels teus llavis. A cada estel un poema, viatge pel cel de vida. No deixis per demà el caliu d’avui. No comptis els anys. VIU-LOS!

onatge

Comentaris

  • Dotze flames noves, dotze joies.[Ofensiu]
    Anna Rispau | 19-01-2011 | Valoració: 10

    Estimat Onatge,
    El llegeixo i rellegeixo. em pensava que te l'havia comentat... Potser en un altre lloc...
    És preciós aquest poema que,com sempre, has teixit amb fils de sentiments.
    Tens un do per fer de les paraules un abrigall d' esperança pels cors enfredorits.

    Des de la cala, acariciada per un onatge avui molt suau i albirant el far sempre encès, una abraçada abrusada, diàfana del desig d´un molt bon any.

  • gran i bonica reflexió[Ofensiu]
    joandemataro | 14-01-2011 | Valoració: 10

    sobre com afrontar la vida i el pas del temps, dóna per pensar i a més has usat expressions molt boniques, et felicito i t'agraeixo els teus comentaris als meus poemes
    una abraçada des de mataró
    joan

  • ... i VIDA[Ofensiu]
    Nefertitis | 13-01-2011 | Valoració: 10

    Una vegada més m'has captivat amb el teu escrit. Especialment m'ha agradat quan dius: "Quan treguis el calendari, el clau a la paret no és testimoni de res, el veritable calendari és el que queda a les teves venes, a la sang del teu cor, a les ninetes de la teva mirada, en els somnis d’ulls oberts..." És tant real el que dius, expliques i fas sentir...
    Gràcies per, sense adonar-te'n, ajudar-me.
    una abraçada,

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

392575 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com