Cercador
Batalles perdudes
Un relat de: micanmica- Compartir:
Cada cop que em mires, la batalla
En què el meu cor pren part és perduda.
Cada cop que em beses, els meus llavis
Tremolen de goig i dolça passió.
Cada cop que ploro, les llàgrimes
Surten, preses d'un dolor molt profund.
Aquest dolor tan fort me l'has fet tu,
I no puc evitar que cali fons.
Cada cop que m'abraces, em perdo
Inevitablement als teus braços.
Aleshores, per mi no hi ha res més.
La vida, la mort... què importa si hi ets?
Somriures i plors, tot va de la mà
Sempre que sóc amb tu, al teu costat.
Comentaris
-
5è aniversari[Ofensiu]Jere Soler G | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
-
Hola!! :)[Ofensiu]Marina Ramírez Gallardo | 12-09-2008
Vull fer un fotolog o un blog d'aquests amb escrits en català per fer reviure aquest idioma que cada vegada es parla manys.
T'agradaria publicar alguna cosa teva?
Anuncia aquest missatge a qui pugis i si vols publicar alguna cosa deixa'm un comentari a algún dels meus escrits o envíam el teu escrit, el teu nom i la data en que va ser escrit a la següent direcció:
marina.bsk@hotmail.com
Estic segura de que aquest blog tindría molta audiéncia! -
La mort[Ofensiu]voltor | 07-09-2008
Quan entra la mort tu ja has sortit, realment és indiferent si ell hi és o no, tu JA NO HI ETS
Voltor
l´Autor
37 Relats
116 Comentaris
42242 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84
Biografia:
Nascuda un vespre, el 4 d'Octubre de 1990, ja de ben petita m'agradava inventar històries on feia volar la imaginació sense parar.Sempre que em preguntaven "i tu, què vols ser de gran?" responia, amb convenciment absolut: "escriptora!". Després ja van venir altres idees, com filologia catalana, periodisme o traducció i interpretació (carrera que aquest curs començo).
A poc a poc (i una mica a batzegades, perquè tenia èpoques de molt escriure i d'altres en què apenes tocava una llibreta), escriure es va convertir en una via d'escapament a les meves inquietuds, les meves pors i els meus sentiments més profunds.
Finalment, i després de molt sentir la meva amiga Yáiza parlar tan bé de relats, no m'hi he pogut resistir i aquí em teniu, penjant el grapat de relats que tinc acumulats a l'ordinador... i espero que en vinguin molts més!
per saber-ne més de mi...
www.fotolog.com/buscantelnord
sensecobertura@hotmail.com