Cercador
Bata de pèsol, rellotge de pèndol
Un relat de: Mena GuigaBata de pèsol,
rellotge de pèndol.
Oscil.la, oscil.la,
pica't el pit amb els punys i ets un goril.la.
Bata de pèsol,
rellotge de pèndol.
Abillat tan verd
la meva vista no et perd.
Bata de pèsol,
rellotge de pèndol.
Cançoneta per la bata i pel moviment,
cançoneta enfadosa a cada matí un moment!
Bata, bata, bata de pèsol.
De pèsol, de pèsol,
de pèsol, bata.
Rellotge, rellotge, rellotge de pèndol.
De pèndol, de pèndol,
de pèndol, rellotge.
rellotge de pèndol.
Oscil.la, oscil.la,
pica't el pit amb els punys i ets un goril.la.
Bata de pèsol,
rellotge de pèndol.
Abillat tan verd
la meva vista no et perd.
Bata de pèsol,
rellotge de pèndol.
Cançoneta per la bata i pel moviment,
cançoneta enfadosa a cada matí un moment!
Bata, bata, bata de pèsol.
De pèsol, de pèsol,
de pèsol, bata.
Rellotge, rellotge, rellotge de pèndol.
De pèndol, de pèndol,
de pèndol, rellotge.
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

196 Relats
117 Comentaris
12784 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
Admiro, per exemple, el color de les capes de la ceba de Figueres (encara que faci plorar). Em deleixo per agafar arrels a la platja escurades per l'aigua del riu Tordera i del mar Mediterrani i esblanqueïdes pel sol. I còdols de tons variats, tots tresors. Observar els núvols mentre passegen i les formes que prenen. M'agrada escoltar el meu fill petit quan parla amb il.lusió a la mirada.
En escriure sovint barrejo surrealisme-narrativa-humor-poesia.
M'agrada fer riure la gent. I riure-hi.
Sóc contacontes a escoles i biblioteques, autora de contes i també il.lustradora. Professora de ioga integral i monitora de risoteràpia. Diplomada en Turisme amb idiomes anglès, francès i alemany.
Em preocupen la inconsciència, la manca d'entusiasme i d'esforç (que també m'afecten). La mediocritat és un mal guarible i el talent, la creativitat i la imaginació haurien de ser la menja diària. Entenc que cal combinar monotonia-moments i que les expectatives són males companyies. Valorar, estimar, lluitar. Que tot és una suma i que la influència és paral.lela. I així, quan ve la decadència, inspiro i, si vull, intento recuperar-me (hi ha una gradació, és clar!).
Un somriure.
butxaca5@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Xarrupa'm, que gotejo!
- Què hagués estat de la meva vida si...?
- Mas Cara
- Me'n vull anar
- Estima'm i també vull que m'ho diguis
- Plou i por poc que plogui plou
- I t'estàs al lllit
- DIGUES ÓN ÉS
- En Butxaca i en Ratllat
- En Grüic
- HO TENS TOT ADINS
- El nen i la nena agafats de la mà
- Una jornada del decorador de rotondes
- Una mena de poeta
- Trencada i afegida

