Basta!

Un relat de: jOaneTa

Tenir-te al meu costat
lluitant per una vida nova
som els qui viurem en una terra encimentada.
Basta! no deixem mai que ens destrocin.
Basta! destrocem el seu negoci.

Edificis hem d'enderrocar
les màquines s'han d'aturar
no més coses artificials
la natura ens fa regals!
Basta! no deixem mai que ens destrocin.
Basta! destrocem el seu negoci.

Què voleu per berenar?
ciment i un poc de pa?
vos haureu de conformar
amb el que no vau aturar!
Basta! no deixem mai que ens destrocin.
Basta! destrocem el seu negoci.

Som lliures de triar
que volem pel nostre demà
jo no vull, edificis alts
prefereixo arbres i parcs
Basta! no deixem mai que ens destrocin.
Basta! destrocem el seu negoci!

No deixem que segueixin així
Mallorca no hem de destruïr
tu l'estimes? jo l'estimo!
i per això jo crido:
Basta!!! Bastaaaaa!!!
Basta! no deixem mai que ens destrocin.
Basta! destrocem el seu negoci.

Comentaris

  • ja n'hi ha prou![Ofensiu]
    sucdetaronja | 30-07-2007

    el País Valencià també se l'estan carregant i m'entra molta ràbia, sols mirant el meu poble... pft!

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

116170 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.