BASSALS DE PLUJA

Un relat de: Sebastià Climent

Feia poca estona que havia parat de ploure i els núvols s’obrien deixant grans clarianes d’un lluminós blau cel. La calor del matí s’ha convertit a partir del migdia en una xafogor gairebé insuportable a l’interior de les cases. Tenia la necessitat de sortir a prendre l’aire i refrescar el meu cos amarat d’una empallegosa suor. Els carrers ja estaven força eixuts i, a banda dels ja clàssics tolls i bassals, només alguns racons, potser menys ventilats, mantenien encara restes de la mullena.

A primera hora de la tarda he sortit de casa amb l’intenció de veure com baixava el riu. Ha plogut molt a les capçaleres de les diverses conques i els cabals han augmentat considerablement. M’agrada veure discórrer l’aigua, tant la clara d’un rierol com la fangosa d’una revinguda. I avui en tenia l’oportunitat d’observar la riuada i l’he volgut aprofitar. El meu veí ha tingut el mateix pensament i ens hem trobat tot anant cap el pont més proper. La conversa anava de fenòmens climatològics, com era d’esperar.... De cop i volta es para i em diu... —Ho veus això? Em senyalava un toll immens a tocar de la vorera per la que caminàvem. —Si, és clar que ho veig— he dit sense entendre el seu interès per aquell bassal.

—Aquesta acumulació d’aigua entollada demostra la meva teoria que, en els carrers d’aquesta ciutat, tot xipoll, bassal o tolla, compleix sempre, com a mínim, un d’aquests requisits: Estar a tocar d’un embornal; Sobre un embornal obstruït, incapaç d’engolir; Just en un pas zebra, obligant els vianants a saltar o fer una passa llarga, si poden, és clar; o una vorera reformada per suprimir les barreres arquitectòniques. Sovint compleixen més d’un dels requisits esmentats. És així com et dic. Fixa-t’hi!— Tot seguit va començar a dir-ne fàstics i malparlar de les deficiències de les obres... Què si els embornals no estan ben ubicats... Que sí les rampes als passos de vianants estan mal fetes... Que si això, que si allò... Des del mur vam mirar el riu. El cabal era espectacular, les onades provocades per l’aigua enfurismada es perseguien sense trobar-se, arrossegant de tot.

El meu veí va tornar-se’n a casa seva. Jo vaig preferir donar un tomb pels carrers d’aquesta ciutat i comprovar si la realitat confirmava la seva teoria o era una dèria de criticaire compulsiu. L’home tenia raó. I tant que en tenia! Durant el trajecte vaig poder constatar l’existència de dotze tolls, xipolls o bassals –com se’n vulgui dir- i tots, absolutament tots, complien més d’un dels requisits que ell havia esmentat. I, pel que he vist, tinc l’absoluta certesa que el meu veí podrà seguir malparlant i criticant perquè, n’estic segur, res no haurà canviat i així, quan torni a ploure, l’aigua s’entollarà novament i formarà als mateixos llocs d’ara, els mateixos bassals de pluja...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sebastià Climent

Sebastià Climent

132 Relats

245 Comentaris

75504 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Nascut a Castellbell i el Vilar, comarca del Bages, però des de molt petit que visc a Lleida. La meva activitat en la vessant creativa - no pas en la laboral - s'ha basat preferentment en el dibuix a plomí, la pintura i el gravat, de les que n'he fet algunes exposicions. Aquesta activitat la faig compatible amb l'escriptura, essencialment, de relats curts.


sebastiacliment@gmail.com