Barques

Un relat de: rnbonet



Cuideiru







Un solar d'aigua
i al damunt, les barques
reflex de vidre.
Ens creixien les roques
entre la mar i l'aire.






Comentaris

  • Que maco !![Ofensiu]
    Annalls | 01-03-2013

    M'encanta !!! Potser el Haiku sol, més i tot que complert. Però en general, m'ha agradat molt llegir-lo!
    Anna

  • Retrat just[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-12-2011 | Valoració: 10

    Breu i meravellós retrat de barques amb ànima. La transmets al lector i aquest les acull amb silenci i complaença. Si més no, així m'has deixat després de llegir el poema. Una abraçada i felicitats!

    aleix

  • Preciós![Ofensiu]
    Núria Niubó | 13-12-2011 | Valoració: 10


    Delicat, magnífic, perfecte!

    En cada paraula, en cada vers hi ha placidesa, serenor, un plaer llegir-lo i rellegir-lo!

    FELICITATS !

    Una càlida i serena abraçada,
    Núria

  • gypsy | 13-12-2011


    Quanta pau, quanta vida viscuda descansen sobre aquests mots.

    Un petó mestre!

  • Tot té un límit[Ofensiu]
    Pau Mora | 12-12-2011

    No sé diferenciar si n'estàs a favor o en contra de que creixi el número de barques

  • Bravo!![Ofensiu]
    allan lee | 12-12-2011

    Una tanka- es diu així?- de gran bellesa. La vaig votar pensant en el seu molt possible "triomf". M'alegra molt que ens pengis coses noves, company. I si no ens "plouen" els premis, doncs ja s'ho faran, ells s'ho perden! Una abraçada

    Silvia

  • un bell poema senyor bonet...[Ofensiu]
    joandemataro | 12-12-2011 | Valoració: 10

    que sembla levitar, com les barques... entre el cel i la mar

    salutacions
    joan

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1589 Comentaris

357228 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!