Barceloneta beach.

Un relat de: pellpintada

D'aquí una estona, quan els azuki amb alga kombu s'acabin de coure, aniré a la platja de la Barceloneta.

Ahir, a la mateixa platja, hi havia una rata morta. Una bona dona, sense mania, va agafar la rata per la cúa i la va llençar a la brossa. Segurament, la senyora va equivocar-se de contenidor però qui era el valent de dir-li-ho?

Vaig conversar amb dues noies de Missouri. Les dues eren pèlrojes i blanques com la llet. Lletjotes però simpàtiques. Amb l'excusa de tenir el pèl ros, portaven un bigoti que, a contrallum, feia basarda. La idea de fer un trio amb elles va desaparèixer ipso facto.

Més coses de la Barceloneta. Un parell d'individus rondaven les bosses d'uns turistes. Un dels individus, adonant-se de que els vigilava, va amenaçar-me amb una mirada intimidadora. Jo li vaig aguantar la mirada. Per xulo no em guanya ningú. L'estiu passat la meva bossa va desaparèixer, amb tot el que tenia, inclús les claus de casa. Sempre que pugui intentaré d'evitar aquests robatoris.

Prop meu, un grup de joves estrangers donava enveja. Se'ls veia eufòrics, excitats pel que deuen ser les vacances de la seva vida. Deien quatre paraules de castellà: Pepe, grasias, de nara i hostia.Encomiable.

Els agents de la Guàrdia Urbana van fer acte de presència. Els pakis venedors de cervesa s'amagaven on podien i on cabien. La gent s'ho mirava amb un somriure de benevolència, com dient: Ai, aquests pakis, pobrets, són com criatures.

Em va semblar reconèixer al senyor Anglada, amb un Meyba de quadres, estil Palomares. El suposat senyor Anglada, dirigint-se a la senyora que tenia de cara, que era la de la rata, digué en veu alta i clara: Això s'ha d'acabar, senyora. La senyora digué: Té més raó que un sant. Fa uns minuts, he llençat una rata morta a la brossa.

Quan li preguntaven a Compay Segundo per la salsa, deia que de la salsa era allò que acompanyava els macarrons. Què diria en Compay de la Plataforma?

Comentaris

  • Jo sé què diria en Compay de la Plataforma[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 09-07-2007

    I és que la plataforma és el que acompanya els macarrons al plat... i els fa indigestos.

    Brillant el tros de "segurament s'ha equivocat de contenidor, però qui gosa dir-li?".

    Enhorabona pel relat!

  • El primer comentari després de les minivacances[Ofensiu]
    angie | 08-07-2007

    M'agrada com ens apropes a les realitats que vivim sense potser adonar-nos.
    Trobo una mica d'escriure a raig en aquesta història, idees que manen del cervell directament a les tecles, com quan devores el menjar sense paladejar-lo. M'hi ha faltat nexes d'unió entre alguns paràgrafs (potser comentaris personals a modus de contraposició), però de tota manera sempre és gratificant llegir-te, la vida en sí mateixa és una gran ironia i escriure rere aquest prisma ens fa més savis (ser capaç de visionar l'entorn d'aquesta manera és un bon exercici de coneixement propi).
    En aquesta història hi afegiria un munt de personatges alternatius que comparteixen, inconscient o conscientement, aquesta platja on es barreja la vida i la mort, el món de la putrefacció i el dels que es podreixen a poc a poc.
    Perdona si el comentari és una mica surrealista però és el que m'ha rajat, jeje...

    Petons, pe.pi. (pell pintada)

    angie

  • hehehe...[Ofensiu]
    foster | 03-07-2007

    No t'ho prenguis a la valenta, jo sempre critico quan comento...però això vol dir precisament que m'interessa el que llegeixo i critico...

    (No sé si passes pel fòrum, per això et responc aquí, en un relat, la qual cosa, tot sigui dit, odio.)

    salut

    foster

  • Un estil peculiar...[Ofensiu]
    foster | 03-07-2007

    i que m'agrada, ja t'ho he dit, i que em recorda al d'en Maurici, el rei de la ironia reflexiva sobre la nostra societat.
    Aquest relat té el teu toc, però el trobo deslligat, amb algunes faltes imperdonables i repeticions, sense una estructura clara. I això en desmereix les interessants frases descriptives que alimenten el jo del relat: la confrontació entre l'ideal que ens venen i la realitat que ens mengem conscientment o perquè no tenim altre remei.

    Bé, gràcies per llegir-me. I sí, a la foto faig encreuats, jo ja fa temps que no escric res de ficció fora dels reptes. Ho has provat? Crec que et seria una eina útil.
    Per cert..."Què diria en Compay de la Plataforma? "

    salut

    foster

  • gypsy | 10-06-2007

    retalls de Barceloneta, inconnexes i instantanis, en el sentit de compartir l'instant. Mostres un ventall de personalitats oposades, de maneres de viure, de maneres de fer, de sentir en el mateix petit espai.
    I emprant pocs mots.
    A mi m'ha produït el teu relat com sensació de llibertat i de diversitat.

    Sempre hi ha denúncia o una mica de crítica social tot i que des de una postura oberta, sense crispació, com si fossis un bon observador de les realitats.

    petons