Cercador
BARCELONA, CIUTAT SENSE LLEI
Un relat de: Peter EgermanRecordo amb enyorança aquells temps, no tan llunyans, on Barcelona era un lloc tranquil. En aquella època T5 i A3 omplien els seus matinals parlant de psicòpates que havien sodomitzat el gos de la dona o ensenyat la cigala en un congrés de l'Opus Dei. Davant la dificultat d'accedir a ells, entrevistaven a gent propera a la família, el cambrer del bar on feia el cafè el sodomita zoofílic o el quiosquer que venia les revistes porno a l'exhibicionista en vies de ser excomunicat, sempre gent molt propera a la família. En aquells temps es podien lligar els gossos amb llonganisses sense que un MENA és menges les llonganisses o el gos, temps opulents a Barcelona. Ara, T5 o A3 omplen els matinals amb la nostra ciutat: senegalesos a cops de matxet (no precisament per collir canya de sucre), narcovivendes (més aviat narcomortuoris), guiris despullats (sempre homes, quina llàstima) i tot allò que no somiàvem ni a la Barcelona preolímpica. Finalment la violència ha arribat a la porta de casa meva. Ho ha fet amb un fenomen estrany que ja havia vist fa temps a Nou Barris i que ara ha arribat a La Sagrera. Vaig sortir de casa i vaig trobar un arbre lligat. No puc fer altra cosa que aplaudir aquesta iniciativa d'Ada Colau i l'Ajuntament de Barcelona per lluitar contra el robatori del nostre patrimoni botànic. Espero que T5 i A3 facin ressò d'aquesta brillant iniciativa, el senyor Manuel Valls no ho hauria fet millor.
l´Autor
23 Relats
66 Comentaris
23597 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Vaig arribar tard a escriure com sempre he arribat tard a totes les coses. Vaig començar arribant tard al part, un part tardà que em va portar al món, vermell com un perdigot, en aquesta ciutat on he viscut i crescut: estimo i odio Barcelona amb la mateixa passió. També us estimo i odio a tots, amb la mateixa passió, com sinó. Suposo que no he mort encara perquè també he arribat tard aquells dies que potser tocava. Potser arribo tard a tot arreu perquè el món va massa de pressa, o potser sóc jo que vaig massa lent. Escric com a teràpia pels meus mals, però tampoc sé quins mals són, doncs també vaig arribar tard el dia que tocava la lliçó. Escric per aprendre a escriure i perquè m'agrada explicar històries, no necessito més. Espero que no sigui tard per aprendre a escriure.Últims relats de l'autor
- MACRÒPSIA
- Com tants d’altres
- MANUAL SOBRE L’ESTUPIDESA HUMANA - T’HAS PASSAT DE FRENADA
- EL PUNT VOLAT
- UNA PEÇA CLAU
- PER UN BON MESTRE PODRÍEM
- L’ASE A LA MÀNIGA
- UNS GRAONS GAIREBÉ INFINITS
- Pulsacions
- Sonata número 5
- L'ARBRE I L'ESTEL
- Mai més menjaré mandarines
- Addicció cromàtica
- Una porta massa selecta
- ARTS ESCÈNIQUES