BARCELONA, CIUTAT SENSE LLEI

Un relat de: Peter Egerman
Recordo amb enyorança aquells temps, no tan llunyans, on Barcelona era un lloc tranquil. En aquella època T5 i A3 omplien els seus matinals parlant de psicòpates que havien sodomitzat el gos de la dona o ensenyat la cigala en un congrés de l'Opus Dei. Davant la dificultat d'accedir a ells, entrevistaven a gent propera a la família, el cambrer del bar on feia el cafè el sodomita zoofílic o el quiosquer que venia les revistes porno a l'exhibicionista en vies de ser excomunicat, sempre gent molt propera a la família. En aquells temps es podien lligar els gossos amb llonganisses sense que un MENA és menges les llonganisses o el gos, temps opulents a Barcelona. Ara, T5 o A3 omplen els matinals amb la nostra ciutat: senegalesos a cops de matxet (no precisament per collir canya de sucre), narcovivendes (més aviat narcomortuoris), guiris despullats (sempre homes, quina llàstima) i tot allò que no somiàvem ni a la Barcelona preolímpica. Finalment la violència ha arribat a la porta de casa meva. Ho ha fet amb un fenomen estrany que ja havia vist fa temps a Nou Barris i que ara ha arribat a La Sagrera. Vaig sortir de casa i vaig trobar un arbre lligat. No puc fer altra cosa que aplaudir aquesta iniciativa d'Ada Colau i l'Ajuntament de Barcelona per lluitar contra el robatori del nostre patrimoni botànic. Espero que T5 i A3 facin ressò d'aquesta brillant iniciativa, el senyor Manuel Valls no ho hauria fet millor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: