BARCELONA, 2076

Un relat de: silvia_peratallada

Mira al teu voltant.

Si no hi veus res,

és....

perquè no hi queda res.

Comentaris

  • Genial![Ofensiu]
    AnNna | 10-10-2005 | Valoració: 10

    Amb vuitanta-vuit anys, hi seré?

    Genial, sílvia!

  • moolt bo![Ofensiu]
    endavant | 05-10-2005

    m'ha agradat molt !
    suposo ke a l'any 2076 pocs hi serem, per veure com poc a poc ens matem.
    Tal com va el mon i amb una mica (massa) d'imaginacio, potser ni hi haura 2076...
    tot parlant de records aquest poema m'ha recordat a una cançó dels Obrint Pas, que es deia "quan no ens quede res"...

    Joan.

  • Xitus | 05-10-2005 | Valoració: 10

    jajajajaaj.
    Realment...
    Una cosa segura: el projecte èxit ja no es farà al 2076, i si es fa, estarà igual de mal gestionat...!

  • Increible[Ofensiu]
    Alorma | 05-10-2005 | Valoració: 10

    no els entenc, definitivament aquesta mena d epoemas no son lu meu.... son massa...massa nose com diro coiDXD


    Pero q coi m'ha agradat molt és d'aquells que fot pensar i tot, molbe silv seguix aixi!

  • ei ei ei!!![Ofensiu]
    cassigall blau | 04-10-2005

    k barna no es pot destruir tan facilment...

    no obstant, una descripcio perfecta de una suposada bcn

    feliçitats

  • (res a dir)[Ofensiu]
    AtzaVaRa | 04-10-2005

    Simplement...
    PERFECTE!!

    Una abraçada,
    AtzaVaRa

  • Saps?[Ofensiu]
    Pluja | 04-10-2005

    M'ha recordat una cançó dels Pixamandurries, Barcelona 93?!... em sembla que es deia així...

    I al 93, Barcelona no és res

    Crec que anava una cosa així... no n'estic segura, era molt petita quan escoltava aquesta cançó.

  • NoKia | 04-10-2005 | Valoració: 10

    simple i profund. Molt maco ^^ un deuuU! =DD
    Un petonasss!!
    NoKia

  • Res...[Ofensiu]
    ROSASP | 04-10-2005

    Una visió que albira un possible futur sense imatges per contemplar.
    Res és una paraula tan trista, tan buida...
    Un crit intern, una mirada més enllà del temps. La impotència de formar part d'aquest món que té aquesta ferotge fam de poder, sense pensar en tot el que es pot destruir.

    Entre la ficció i la realitat, aquesta sensació angoixant de que en el fons tot plegat penja d'un fil.

    Una abraçada Sílvia!

  • obviament volia ser un [Ofensiu]
    Becari | 04-10-2005 | Valoració: 10

    un 10. fantàstica fotografia futurista

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

580994 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com