Barbier à la plage

Nua, un bloc on escriure vivències d'ara. Escric, descric.
Dorm, dorm al meu costat. D'esquenes al cel i el seu rostre dirigit al meu cos. Amb els ulls tancats i la mà col·locada sobre els seus llavis com si se'ls protegís dels meus.
Està tant increïblement bell…
Ha obert els ulls durant un instant, m'ha mirat i ha somrigut. M'ha somrigut. A mi. Només.
L'esquena fa el moviment de la seva respiració i els cabells se li mouen a conseqüència de l'aire que produeixen les onades d'aquesta platja o d'aquest indret que no és una platja, diu.
Fina la pell…els meus ulls ressegueixen esquena avall fins que arribo al cul. Si tanco l'ull esquerre, amb el dret veig el mar a través de la seva vall. Baixo.
Un peu col·locat sobre l'altre. Hi ha el seu nom en un idioma llunyà. En una llengua que, d'una manera o altra, ens ha fet trobar. Retrobar.