Cercador
BAR OMELLA
Un relat de: Marta Pérez i Sierra- Compartir:
Era tot un ritual. Quan tornava carregat, l’avi desava les ampolles, i després, em donava una pesseta per a cromos.
Al Bar Omella arribava un camió amb barres de gel per a les neveres de les cases, les treien del camió amb un ganxo, i sempre es trencava un bocí o altre que queia a la via. Els bocins de gel lliscaven per l’asfalt, i nosaltres darrere, etzibant-los a puntades de peu, i rient com bojos.
Quan jo era petit qualsevol cosa era una diversió, tot era un joc. Tot era alegria!
El carrer ens era imprescindible, era el nostre camp de batalla i el recer de les nostres "aventis". Però la tecnologia mana, i el Bar Omella adquirí una màquina del "millón", una "pinball", i... la tele! Per aquest orde. A la "pinball" li dec el meu primer anglès, saber esperar el meu torn i no acabar mai la col·lecció de cromos perquè em gastava en aquell joc del milió la xavalla. A la tele, li dec els meus primers partits de bàsquet internacional, jo després seria jugador professional, de segona, eh! Si el partit es retransmetia d’hora, els pares em deixaven estar al bar. Si el feien tard, però, m’havia de quedar a casa; me les vaig enginyar i des de la sala d’estar, obria bé el balcó i veia la tele a l’altre cantó del carrer, al Bar Omella; no m’arribava el so, però no calia, el partit, amb tots els ets i uts, me l’explicava jo mateix. D’amagat, perquè està bé fer coses prohibides.
Comentaris
-
Propera publicació de l'ARC[Ofensiu]AssociacioRelataires | 01-02-2012
Benvolgut/uda relataire:
Com ja deus saber, des de l’ARC hem encetat la iniciativa d’editar, mitjançant una plataforma digital de publicació, el recull dels microrelats guanyadors i seleccionats de l’anterior convocatòria del Concurs ARC de Microrelats “Secrets”. Edició que ja és un fet: SECRETS.
La bona acollida d’aquesta proposta ha fet que ens plantegem la possibilitat de donar-li continuïtat. I aquesta és la nostra intenció.
És per això que, en haver quedat seleccionat/ada el passat mes d’octubre i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens autoritzessis a comptar amb el teu microrelat perquè sigui inclòs en el proper recull.
Només cal que ens enviïs per correu electrònic (associacio.relataires@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.
Esperem que aquesta nova iniciativa de l’Associació de Relataires en Català et sembli interessant.
Cordialment,
Comissió Concursos
TEXT AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu de l’ARC: associacio.relataires@gmail.com
En/na ......................................................................................................... amb D.I. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat seleccionat del mes de ......................................, del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Sentiments” que s’editarà a finals de 2012 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a.
-
jos monts | 15-11-2011
M’agraden aquets relats enhorabona, has aconseguit un lector.
-
Genial![Ofensiu]Miri4 | 06-11-2011 | Valoració: 10
M'ha encantat, Marta!. Felicitats!
-
Enyorança.[Ofensiu]Neville | 15-10-2011
L'Omella torna del passat per recordar-nos la pròpia infantesa o adolescència. Has retratat un bocí de vida que crec que ens és molt comú als que pertanyem més o menys a la mateixa generació. La narració destil·la un to nostàlgic escaient, que em recorda que es feia més vida al carrer, com era la gent del barri, abans que arribés la televisió i el món entrés a casa a una velocitat de vertigen.
-
...[Ofensiu]crohnic | 10-10-2011
Malgrat que els temps han canviat i la infantesa d'ara no té res a veure amb la d'abans, no hi ha cap alegria que sigui comparable a la que gaudim quan som petits.
Molt bon relat, Marta! Fins aviat! -
temps de records[Ofensiu]pingui | 10-10-2011 | Valoració: 10
Encara que no és la meva història, que bonic el poder traslladar-se als temps en què, jo un xaval, també jugava pels carrers ......
-
molt bo[Ofensiu]elbulli | 08-10-2011 | Valoració: 10
Molt bo
-
El món que resta[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 08-10-2011 | Valoració: 10
El món que guarda la memòria és precís, curiós, ple de petits detalls com els que descrius perfectament. On són les bodegues? Si en queden quatre! Un plaer llegir-te de nou Marta. Una abraçada.
aleix
Valoració mitja: 10
Ajuda'ns amb un donatiu
l´Autor
18 Relats
112 Comentaris
7761 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Autora de "Sexe Mòbil Sinular, SMS" Ed. Viena 2002 , "Fil per randa" Ed. Bubok 2008, "I demà, l'atzar" Ed. Setzevents 2009 i "Dones d'heura" Pagès Editors 2011.www.martaperezsierra.com