Bandera vermella

Un relat de: angie

La samba de les seves passes
construïa somiejos de caçador.
Era cavall que s'encabrita a la platja
com la llum d'un matí d'estiu.

Sortia el sol a dins,
mentre a fora
lluitava per escapar
de la teranyina de color gris.

Girà el cap :
els núvols es trencaren
com les fibres que em subjectaven
les emocions.
Els peus despullats s'aproparen.
Vaig despenjar els meus ulls
des dels seus llavis fins al melic,
pessigollejant-la amb carícies de joncs
com si fos el pont de la meva ribera.
Em picà l'ullet.
Perdé una rialla trapella
que em recorregué el cos.

Sanglotants veus sense innocència
consumiren la distància
inexistent entre desig i ànima
- deshinibició amb consistència -.
El seu davantal invisible
fet de llavors de sexe,
germinava igual
que ho feia l'alosa vertical
del meu membre.
Els genolls es deixaren caure,
alhora :
dibuixàrem figura simètrica
damunt la sorra.
S'enredà el temps
mullat de somnis de salnitre…
Palpàrem els racons vedats,
balancejant nostre vertigen.
Semblàvem desesperats
cercant el punt més sucós de la boca.
Els braços eren sinuoses flames
i nostres pits una incombustible soca.
Ens mantinguérem units
entre tota aquella blancúria
brincant entre veremes de petons,
embriacs per la destil.lació
de la luxúria.
Orgasmes inacabables,
morien i naixien esperant la nit.
La tarda tancava la porta.
El capvespre ens cobria,
envermellit.


Comentaris

  • Balanceig insinuant...[Ofensiu]
    copernic | 24-08-2007

    Si et pensaves que resistiria la tentació de venir fins aquí, ja veus que t'has equivocat. Quines imatges plenes de desig, de desesperació dels amants per aconseguir l'orgasme però amb la decepció final de no poder-lo perllongar més enllà d'uns segons!. Metàfores i metes fora com deia. El teu poema n'està ple: Banderes envermellides, onejant al vent de la passió. (això m'ha quedat molt cursi)
    Per cert, que veig que ja no et reprimeixes i ensenyes a la teva bio la teva verdadera imatge de "femme fatale", hehe.
    Petons des de la talaia, tot passant per Ipanema!.

  • Desig[Ofensiu]
    Bonhomia | 02-03-2007 | Valoració: 10

    Nombroses paraules que desconcerten i brillen amb un blanc fosc. Després d'una segona lectura, les paraules em semblen molt més compactes i molt dignes de ser rellegides, fent grups.

  • Salutacions[Ofensiu]
    Barol | 27-02-2007

    En primer lloc, vull agrair el teu comentari i la teva valoració, gràcies. Responc tard, però no m'he connectat abans.

    En segon lloc, comentar que m'ha agradat la teva poesia i que en llegiré més. Certament, el que et diuen del vocabulari és cert, tens riquesa.


    Fins aviat i ànims amb el concurs!

  • és "desinhibició"... [Ofensiu]
    angie | 26-02-2007

    gràcies Elbereth...tota la raó

  • ufffffffffff[Ofensiu]
    Elbereth | 26-02-2007

    quin poema. Ple de matissos, ple d'imatges, amb un ritme trepidant que sembla que demani més i més. Amb un títol perfecte: bandera vermella, perill!. M'ha agradat molt. Tens un vocabulari envejable i saps com usar-lo per crear sensacions, en aquest cas de balanceig perillós cap a una explosió de sentiments i sensacions.
    Només una cosa, la paraula desinhibir m'ha semblat que s'havia regirat una mica.

    M'ha agradat molt!

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

276289 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com