Bancs útils

La Consol ha preparat més de tres dotzenes de croquetes i, encara amb el davantal posat, està esperant el Roger. És el lampista del barri, i avui li revisarà l’aixeta del safareig que goteja des de fa uns dies. Quin gran descobriment el banc de temps. Quan li’n van explicar el funcionament al Centre Cívic, va pensar que era una bona idea. Ara, per exemple, tindrà l’aixeta arreglada per dues safates de croquetes. La tercera safata li deixarà el Roger a la seva veïna Irene, que demà li portarà un encàrrec d’una botiga que és massa lluny per a les poques forces que li queden a la Consol.

Quan es torna a quedar sola, ja sense escoltar el degoteig, asseguda al balancí s’allisa el davantal. És un gest que li ha quedat de quan el seu home, en Marcel, li deia “Hi tens unes molles”. Ai, que en fa de temps que el troba a faltar! Passa moltes estones mirant fotos antigues: de quan eren joves, de quan tenien els nens... I se li acudeix que li aniria bé un banc de sentiments. Ella hi podria deixar una mica de soledat. Potser la veïna de l’àtic en voldria per una estona i així descansaria dels seus quatre marrecs. Que n’està de mal repartit el món!