Cercador
Bananarama
Un relat de: Ves per on!- Compartir:
- Bona nit i benvinguts al programa “All i oli”. Moltes gràcies per acompanyar-nos una vegada més. Avui tenim amb nosaltres el famós David Empordà, cantant del grup La Sopa de Van Gogh, que de ben segur ens confessarà una notícia bomba en exclusiva. - Bona nit, com estàs?
- Bé, gràcies. Estic molt agraït que em brindeu aquesta oportunitat de fer-me d’or gràcies als vostres calerons.
- Ja saps que és un plaer. Només ens hauràs de contar alguna informació sobre la teva vida íntima que no conegui ningú del públic. Endavant, quan vulguis.
- Bé, la veritat és que es tracta d’un afer amorós que vaig mantenir amb una de les cantants d’un conegudíssim grup britànic de la dècada dels vuitanta. Jo començava a introduir-me dins el món de la cançó, i la veritat és que aquella història d’amor va ser l’empenta definitiva que necessitava.
- Ara ets un dels ídols de la música, no tan sols del nostre país, sinó també de tota Europa i de gran part del continent americà.
- És veritat, aquella persona va saber moure els fils imprescindibles per tal que jo em pogués fer un nom dins el panorama musical. Podríem dir que dec el meu gran èxit a aquella persona.
- Però nosaltres no recordem cap idil·li teu en els teus inicis. Sí que és cert que vas estar casat amb l’arxiconeguda actriu Penèlope Bullock durant més de tres anys…
- No, el cas de la Pe va ser molt més tard. A més, jo he parlat d’una cantant.
- I què se n’ha fet, d’ella? Encara canta? Continua viu aquell grup dels anys vuitanta al que dius que pertanyia?
- La veritat és que no sé res d’ella, en l’actualitat. Només puc dir que aquella formació musical es va disgregar ja fa una pila d’anys, i que ella va seguir fent les seves coses dins el món de la cançó, tot i que amb més pena que glòria. Recentment, han mostrat algun intent de revifar l’antic grup, però ja no és el mateix.
- Molt bé, molt bé. Crec que els nostres espectadors estaran d’acord amb mi que ha arribat el moment que ens revelis el nom de la persona en qüestió.
- Ho sento, li vaig jurar que mai descobriria el seu nom, doncs era una noia feliçment casada que es va deixar anar amb un jovenet com jo en aquells temps.
- Sí, però ja saps que la norma del nostre programa és que tu ens destapes la notícia, cobres una morterada i tot seguit nosaltres utilitzem la informació com a fenomen mediàtic: l’exagerem, busquem falsos testimonis, convidem a l’altra persona implicada en l’assumpte -tot demanant-li que ho negui tot per tal de crear més polèmica-, i també incitem el seu marit perquè afegeixi més sidral del que hi ha muntat…
- En el contracte que jo he signat amb la vostra cadena, Tele 555, no s’hi detalla que jo hagi de desvetllar el nom de la persona, sinó que diu que jo llanço la notícia, vosaltres en feu l’ús que creieu més oportú i jo cobro.
- Em diu el realitzador per l’auricular que tens raó, però que abans d’acomiadar el programa et demanem que ens diguis el títol d’una sola cançó que aquell grup britànic va fer coneguda en la seva època.
- Puc dir-vos que eren tres noies, que les tres cantaven i que una de les peces que més van interpretar a finals dels anys vuitanta va ser la seva pròpia versió de “Venus”, que ja havia estat popularitzada per diversos cantants anteriorment. I precisament Venus és el nom amb què va batejar la filla que va néixer de la nostra aventura, malgrat que només ho sabem ella i jo… Fins i tot el seu marit ha viscut sempre enganyat.
- I no vas voler mai que la nena fos reconeguda com a filla teva?
- Jo era un vailet jovencell que volia triomfar en el món de la música. No podia assumir responsabilitats que m’abocarien a un fracàs imminent i evident. Ella estimava el seu espòs i després de la Venus va donar llum a dues nenes més.
- Doncs ara sí que acomiadem aquí el programa d’entrevistes indiscretes “All i oli”. Agraïm al nostre convidat, el conegudíssim cantant David Empordà, que ens hagi visitat aquesta nit, així com al nostre públic, tant el del plató com el que ens segueix des de la seva llar. I no es perdin el programa de la setmana vinent, en el qual gaudirem de la presència de l’exarquebisbe de Marbella, famós pel contraban de monges i escolanets! Moltes gràcies per la vostra atenció i fins a la setmana que ve.
http://vesperon.cat/bananarama/
- Bé, gràcies. Estic molt agraït que em brindeu aquesta oportunitat de fer-me d’or gràcies als vostres calerons.
- Ja saps que és un plaer. Només ens hauràs de contar alguna informació sobre la teva vida íntima que no conegui ningú del públic. Endavant, quan vulguis.
- Bé, la veritat és que es tracta d’un afer amorós que vaig mantenir amb una de les cantants d’un conegudíssim grup britànic de la dècada dels vuitanta. Jo començava a introduir-me dins el món de la cançó, i la veritat és que aquella història d’amor va ser l’empenta definitiva que necessitava.
- Ara ets un dels ídols de la música, no tan sols del nostre país, sinó també de tota Europa i de gran part del continent americà.
- És veritat, aquella persona va saber moure els fils imprescindibles per tal que jo em pogués fer un nom dins el panorama musical. Podríem dir que dec el meu gran èxit a aquella persona.
- Però nosaltres no recordem cap idil·li teu en els teus inicis. Sí que és cert que vas estar casat amb l’arxiconeguda actriu Penèlope Bullock durant més de tres anys…
- No, el cas de la Pe va ser molt més tard. A més, jo he parlat d’una cantant.
- I què se n’ha fet, d’ella? Encara canta? Continua viu aquell grup dels anys vuitanta al que dius que pertanyia?
- La veritat és que no sé res d’ella, en l’actualitat. Només puc dir que aquella formació musical es va disgregar ja fa una pila d’anys, i que ella va seguir fent les seves coses dins el món de la cançó, tot i que amb més pena que glòria. Recentment, han mostrat algun intent de revifar l’antic grup, però ja no és el mateix.
- Molt bé, molt bé. Crec que els nostres espectadors estaran d’acord amb mi que ha arribat el moment que ens revelis el nom de la persona en qüestió.
- Ho sento, li vaig jurar que mai descobriria el seu nom, doncs era una noia feliçment casada que es va deixar anar amb un jovenet com jo en aquells temps.
- Sí, però ja saps que la norma del nostre programa és que tu ens destapes la notícia, cobres una morterada i tot seguit nosaltres utilitzem la informació com a fenomen mediàtic: l’exagerem, busquem falsos testimonis, convidem a l’altra persona implicada en l’assumpte -tot demanant-li que ho negui tot per tal de crear més polèmica-, i també incitem el seu marit perquè afegeixi més sidral del que hi ha muntat…
- En el contracte que jo he signat amb la vostra cadena, Tele 555, no s’hi detalla que jo hagi de desvetllar el nom de la persona, sinó que diu que jo llanço la notícia, vosaltres en feu l’ús que creieu més oportú i jo cobro.
- Em diu el realitzador per l’auricular que tens raó, però que abans d’acomiadar el programa et demanem que ens diguis el títol d’una sola cançó que aquell grup britànic va fer coneguda en la seva època.
- Puc dir-vos que eren tres noies, que les tres cantaven i que una de les peces que més van interpretar a finals dels anys vuitanta va ser la seva pròpia versió de “Venus”, que ja havia estat popularitzada per diversos cantants anteriorment. I precisament Venus és el nom amb què va batejar la filla que va néixer de la nostra aventura, malgrat que només ho sabem ella i jo… Fins i tot el seu marit ha viscut sempre enganyat.
- I no vas voler mai que la nena fos reconeguda com a filla teva?
- Jo era un vailet jovencell que volia triomfar en el món de la música. No podia assumir responsabilitats que m’abocarien a un fracàs imminent i evident. Ella estimava el seu espòs i després de la Venus va donar llum a dues nenes més.
- Doncs ara sí que acomiadem aquí el programa d’entrevistes indiscretes “All i oli”. Agraïm al nostre convidat, el conegudíssim cantant David Empordà, que ens hagi visitat aquesta nit, així com al nostre públic, tant el del plató com el que ens segueix des de la seva llar. I no es perdin el programa de la setmana vinent, en el qual gaudirem de la presència de l’exarquebisbe de Marbella, famós pel contraban de monges i escolanets! Moltes gràcies per la vostra atenció i fins a la setmana que ve.
http://vesperon.cat/bananarama/
