Ballem?

Un relat de: Singuista
Ella es va girar i el va mirar directament als ulls, intensos, amistosos i insinuants a la vegada; uns ulls francs, que no deixaven de mirar-la. Seria agradable contemplar-lo de dalt a baix; poder satisfer la seva curiositat i assaborir tots els detalls que aquells ulls prometien; recórrer amb la mirada la línia de la seva mandíbula, la barbeta, la nou del coll; entretenir-se en les espatlles amples, les mans, els dits ossuts, la camisa de quadres de colors vius, els plecs de la roba… seria agradable observar-lo sense ser vista, espiar-lo feinejant per casa, en moviment per descobrir si es mouria amb gràcia, amb gestos calmats i serens, volia saber si l’ompliria de pau recolzar el cap sobre el seu pit, si casarien els ritmes dels seus passos tot passejant un capvespre d’hivern; imaginava la mà d’ell acariciant-li els cabells, la mà d’ell removent rítmicament el cafè del matí, sentia curiositat i a la vegada un bri de por, por de descobrir algun indici que li resultés desagradable i que li anunciés un desastre futur; les divergències, les paraules no dites, els retrets, les repeticions que farien marxar la il·lusió, que farien callar la música que sempre l’acompanyava, sovint rítmica i absorbent, i en d’altres ocasions prenent forma d’un dolç encanteri que li feia perdre el món de vista, la música estava sempre present, i sonava en aquell instant, fresca i alegre; una música que convidava a bellugar el cos, que accelerava els batecs del cor, el seu cor cansat d’estar sol, cansat de buscar, per després trobar, i més tard perdre, sempre perdre, una música que la tornava lleugera, lluminosa, com aquells ulls magnètics i pacients que la cridaven; aquells ulls que obrien portes i que l’envoltaven de suaus carícies, aquells ulls que esperaven una resposta.
-Ballem?- va repetir ell.
Els llavis d’ella van dibuixar un somriure, lentament. Ella va allargar la mà. Ell li va prendre. I junts van començar a deixar-se portar per la música, per la vida.

Comentaris

  • Gràcies![Ofensiu]
    Singuista | 14-02-2019

    Potser més que si l'esforç paga o no la pena, potser es tracta de concentrar-se en gaudir el moment, sense anticipar o valorar-lo pels seus resultats futurs... El que em sembla a mi actualment és que tot i la intensitat del moment, tot i que puguem gaudir profundament d'aquest fer volar coloms les nostres prediccions acostument a ser força esbiaixades, poc encertades, parcials. I amb el pas dels anys, així que anem copsant que la nostra capacitat d'endevinar el futur és maldestre i patètica, seguim experimentant aquests impulsos...
    Encara que no hi trobi explicació, reconec que és màgic i encisador que una presència ens pugui transportar i corprendre en un instant.
    Gràcies pel teu comentari, Nil.

  • Inquietant...[Ofensiu]
    Nil | 13-02-2019 | Valoració: 10

    Un relat molt intens,romàntic i farcit de suposicions que et fan cavil·lar en com s'acabarà l'escena que tan detalladament descrius. Al final l'esforç ha valgut la pena. Ho apercebes quan ell li demana a ella: ballem?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Singuista

4 Relats

2 Comentaris

98 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00