Cercador
Ballar l'excés
Un relat de: Cris Pradillo- Compartir:
Caminem sense silenci entre una sèrie d’objectes estranys que ens exalten, que ens fascinen, que es tornen centrals. Tot es mou, però res no balla.
Mentrestant, entre el rebombori, una successió de segons idèntics m’arrossega. Un peu rere l’altre, un peu rere l’altre, un peu rere l’altre... Em situa en un no lloc, en un excés de jo. M'ofego dins un somriure inquietant. M'ofego dins un entramat massa ple de paraules que es repeteixen com si el vent se les emportés. Però ja no hi ha vent.
Quan t'han tret la son però et trobes massa cansada.
Comentaris
-
Caminem sense silenci[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 16-11-2016 | Valoració: 10
Caram, escrius frases meravelloses! El títol d'aquest comentari n'és una d'elles. És inqüestionable la teva bona lletra, perquè fins i tot en temes tan tristos com el que tractes, la solitud, desprens bellesa. Una forta abraçada, escriu i escriu!
Aleix
-
buit[Ofensiu]Jordi Abellán Deu | 15-11-2016 | Valoració: 10
El teu cru relat em fa sentir la buidor en la que, sense adonar-nos-en, ens submergim a diari. On els estímuls ens aborden sense cap harmonia, i ens entren paraules i imatges, i com tu molt bé expresses, ja no ballen.
No ens acompanya un ritme on puguem composar una dansa amb la que expressar-nos, sols acaba, per aquell que sap intuir, deixant un buit difícil d'emplenar.
-
Patiment silent[Ofensiu]aurora marco arbonés | 13-11-2016 | Valoració: 10
El teu relat és un món ple de'emocions i sentiments que fan vessar un mar de llàgrimes. El patiment de l'ànima és molt angoixant i produeix un buit silenciós malgrat els sorolls i les paraules que ens envolten.
M'ha encantat el teu relat.
Valoració mitja: 10
