BALLADA DE FESTA MAJOR DE SABADELL 2014. MORIR D’ÈXIT

La ballada estava convocada a les 19,30 al parc batejat com Plaça Marcet, que s’alçava a desgrat d’uns quants, dins l’espai que fins l’any 1969 havia ocupat l’Hospital i Casa de Caritat i Beneficència de Sabadell.

L’espai és clarament insuficient per donar cabuda alhora a usos tant diversos com, parc infantil, una zona de bancs per seure, una font monumental que quasi ningú recorda haver vist funcionar, i sota la qual hi havia uns serveis públics que fa anys que resten tancats – tot instal•lacions fixes – i un àrea central que acollia un cadafal i la zona destinada alhora als balladors i els espectadors que romanien drets , perquè ningú havia obert el suports de les cadires plegables.

De res servien els prec del speaker perquè els espectadors fessin lloc per deixar espai als balladors, i com dèiem al títol en molts moments la ballada moria d’èxit.





Quan començava un espectacle de foc a la intersecció amb la Ronda Zamenhof (Luis Lázaro Zamenhof, també Ludwik Lejzer Zamenhof o simplement LL Zamenhof ( Białystok , avui Polònia , llavors l' Imperi rus , 15 des de 1859 - Varsòvia , Polònia , 14 abr de 1917 ) metge oftalmòleg , creador del que volia ser una llengua universal , l’esperanto ) la Plaça es buidava sobtadament.



Havíem superat el nostre límit de temps – de fet soparíem passades les 22,00 hores - , i ens tocava deixar-ho justament quan ballar country era possible.



Cal felicitar als organitzadors, alhora que fer palès a l’ajuntament de Sabadell que no pot menystenir la col•laboració – desinteressada - de les Entitats cíviques d’aquesta forma tant clamorosa.