Balla-li a la vida

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Balla-li a la vida



La música la hipnotitzava, la feia vibrar. Potser, en tenien la culpa, aquelles sabatilles que de petita havia trobat dins d’una capsa que l’àvia guardava a l’armari i que tant li agradava posar-se sempre que l’anava a visitar. Aquelles sabatilles, tenien la màgia de fer desaparèixer totes les seves pors d’infant, tatuant el seu amor per la dansa, però mai s’havia atrevit a apuntar-se a una escola de ball.

Finalment, ara que també ella és àvia ha decidit donar el pas i ballar-li a la vida.

El seu cos ha despertat, experimentant un munt d’ emocions que creia adormides, connectant amb el seu jo més intern. Els sentiments han tingut via lliure per moure’s i passejar amb la imaginació per la sorra de la platja, els còdols del riu, les brases del foc, caminant entre núvols desvetllant un munt de sensacions, convertint-se en tot un poema en moviment de cossos que es fonen amb cada batec.

Acabada la sessió s’acomiada amb ganes de tornar a treure a ballar aquell infant que la música alimenta. Perquè mai és massa tard.

Montse Cercós Farreny

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: