Ball de nit

Un relat de: Josep Ventura

Com seria el temps si aquell petó
hagués arribat als teus llavis,
i no s’hagués perdut en la primavera
del teu coll aquella nit d’estiu
quan ballàvem units, sense destí,
a la plaça enramada, sota els anys
dels plàtans de la devesa...

Comentaris

  • suggeridor[Ofensiu]
    allan lee | 07-07-2011

    aquest regne perdut dels petons mai donats ni rebuts. Un poema gràcil, com un perfum que ens recorda el que no va ser. Potser en algun univers paral.lel, tots aquests instants són una realitat, i la nostalgia que sentim no és altra cosa que els records d'una altra vida. Molt bell i emotiu. Una abraçada

    a

  • Moltes vegades[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 07-07-2011

    m'he preguntat on van a raure els petons que es perden.
    Molt bonic poema, p.tola !
    Salutacions

  • ai pep...[Ofensiu]
    joandemataro | 26-06-2011 | Valoració: 10

    quantes vegades ens preguntem i ens recriminem el passat, però res no podem fer...cal mirar endavant i viure el que tenim !!

    abraçades
    joan

  • Petó fugaç[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-06-2011 | Valoració: 10

    Poesia viva, breu, plena de tots els records del món, d'aquell món que tu, només tu saps i recordes ara tan bé. La innocència de la primavera sorprèn ara que ha arribat l'estiu desenfrenat. I és que els plàtans de la Devesa són tot un món! Si parlessin... Una abraçada i fins aviat!

    aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

116 Relats

491 Comentaris

95741 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com