BALANCES FISCALS

Després de totes les hores que vaig gaudir - sense perdre'm cap intervenció - de la brillant exposició de la nostra presentació al Congrés de Diputats de la proposta de Nou Estatut per Catalunya, vaig conèixer l'atac de cor que va patir el senyor President de la Comunitat Autònoma d'Extremadura i, en el ben entès que no li desitjo cap final irremeiable, sí que m'agradaria que els metges l'obliguessin a retirar-se de la política i es dediqués a la caça de la perdiu, que diuen que dóna moltes satisfaccions.

Crec que per el fet de la nostra pertinència a Europa, els carpetovetònics ja no podran pensar en el canons de la Brunete, i això ens situa als catalans en un terreny molt favorable

Sense la por endèmica - i justificada - als poders imperials, ara podrem parlar amb tota la naturalitat del món en les tan comentades Balances Fiscals, amb tota mena de detalls:

Serà interessant conèixer què ha donat, per força, Catalunya a Espanya i què ha rebut a canvi.

I què han fet les Autonomies,( hi deu haver de tot) amb els diners rebuts, per contribuir a la creació de riquesa.

Llegeixo coses que m'agradaria que algú deixés clares.

És cert, per exemple, que a Extremadura tenen un ordinador per cada dos alumnes i que la proporció d'empleats autonòmics en les Autonomies més ajudades per la nostra "solidaritat" és desorbitada en relació amb la nostra?

Hi han massa coses de les que s'ha de parlar sense embuts. Que Madrid controli els ports i aeroports de tot l'Estat, per exemple, i que totes les societats importants tinguin obligatòriament la seu a la seva estimada Capital, amb l'acumulació de beneficis desorbitada que això comporta, no son temes en els que hi tenim alguna cosa a dir?

Els nostres polítics han de tenir, d'una santa vegada, el valor de dir les coses que no van be i per què no hi van, sense deixar de pensar que d'ací en endavant ja no hi valen els canons i als arguments només hi podran oposar altres arguments, i prou.

Jo crec, sincerament, que ens trobem en un moment crític i esperançador que, sincerament, no voldria que provoqués cap més accident cordial com el sofert per el senyor Rodriguez Ibarra,i que si els hi passés, els metges també els aconsellessin retirar-se de la política activa.

Seria una molt bona cosa.

SANTANDREU3

.