Balalaika

He tornat a somiar.
Tu i jo navegàvem
per les aigües del Volga.
La nit era fresca i estelada
i hi havia lluna plena.
Tot restava en silenci
i només sentíem,
la remor suau del riu.
Érem a coberta
i no pensàvem en res.
I comptàvem els estels
i vèiem passar els cometes
i alguna estrella fugaç
i ens besàvem dolçament,
com el sol besa la lluna