Balada a retalls (collage)

Un relat de: Carles Ferran

Balada a retalls és una cançó escrita l’any 1968, alternant versos propis amb fragments de poemes de Frédéric Mistral, el poeta provençal i premi Nobel de literatura ("La copa santa", que comença: Provençaus, v'aicí la copa / Que nos vèn dei catalans: / A-de-rèng beguem en tropa / Lo vin pur de nòstre plant!), i de Josep Maria Folch i Torres. En aquells anys (en feia tan sols sis que existia la Cançó) el cantautor era vigilat, sotmès a censura, multat, detingut, prohibit, inclús desterrat. Fins als anys setanta la pressió del públic i les forces vives no els va donar una certa seguretat personal, tot i seguir sotmesos a la censura i la sospita prèvia. Aquesta cançó no la vaig poder cantar en públic durant anys.
Qui ens havia de dir que quanta-cinc anys més tard un poble es conjuraria per sortir al carrer a demanar col•lectivament la independència.




Canto amb vosaltres i per vosaltres
però sempre vaig sol.
I quan ens jutgen
tan sols em culpen a mi.

" Potser som la rerassaga
d’un vell poble que se'n va,
i si el nostre cant s'apaga
la nació s'acabarà.

D'una raça que rebrota
potser som els tanys primers.
Potser som la pàtria tota;
potser som sos davanters".
*

Visc amb vosaltres i per vosaltres,
però no en teniu prou.
Gireu l'esquena
a aquell que us prega ajut.

He sentit cantar al poeta
i he recollit el seu cant :
"Poble que té ensenya alçada
esdevindrà triomfant".
**

Però tinc por tantes vegades
perquè em trobo sol cantant:
Tantes barreres alçades
són difícils i fan mal.


** Josep Maria Folch i Torres: “D’un himne”.
* Frédéric Mistral: “La Copa”. Trad. de Francesc Matheu.


"D'un vièlh pòble fièr e libre
Siam bensai la finicion ;
E se tomban lei Felibres,
Tombarà nòstra nacion.

D'una raça que regrelha
Siam bensai lei primièrs greus ;
Siam bensai de la patria
Lei cepons e mai lei prieus
.


Comentaris

  • Enhorabona!!![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    El teu relat ha estat seleccionat per formar part del recull L’estimem perquè és la nostra! que l'Associació de Relataires en Català publicarà al voltant del mes de febrer del 2013.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada, t’agrairíem que ens facis arribar l’autorització de publicació corresponent

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic (leela.arc@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

    Cordialment,

    Comissió de Concursos


    TEXT D’AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu: leela.arc@gmail.com

    En/na ......................................................................................................... amb DNI. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ......................................, del qual sóc autor/a, en el recull L’estimem perquè és la nostra! i a fer-ne difusió pels mitjans habituals de l’ARC.

    En aquesta publicació vull constar amb el nom/pseudònim d’autor/a: .................................

  • M'ha encantat![Ofensiu]

    Magnífic!

    Però tinc por tantes vegades
    perquè em trobo sol cantant:
    Tantes barreres alçades
    són difícils i fan mal.

    No estàs sol, ara en som molts, que et fem costat!!

  • És bo[Ofensiu]
    Lavínia | 06-10-2012

    recordar el poeta de la Renaixença de la Llengua d'Oc. És com els nostres. Ha estat una sorpresa i molt bon gaudi llegir el poema, Carles.
    Una abraçada

  • Magnífic collage[Ofensiu]
    Frèdia | 30-09-2012

    Aquest que ens regales i per al qual no ha passat el temps, només cal observar l'actualitat que traspua. I té, a més, aquest punt de passió que s'encomana. Un gran encert, Carles!

  • Una llum que no s'apaga[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-09-2012

    I en tornar a posar els peus a terra, després de les vacances, de la Festa Major d’aquesta ciutat i de la meva conseqüent desconnexió de la xarxa, en tornar a entrar a RC i a passar pel teu espai, he intuït que era el moment ideal per llegir aquesta balada feta a base de retalls, esperança i coratge,... i no m’he equivocat!

    Crec que la llum d’aquests versos, com la que va encendre la Diada, no s’apagarà malgrat la tardor, que ja hi és, ni l’hivern, que de segur vindrà... no ho creus tu també?

    T’envio una abraçada per celebrar el retrobament en la tornada,
    Unaquimera

  • "...perquè em trobo[Ofensiu]
    allan lee | 11-09-2012

    sol cantant..."

    Potser avui, benvolgut Carles, no et trobis "sol", d'aquesta manera com fa anys. És tan curiós- i trist- que el sentiment sigui el mateix, malgrat el temps transcorregut. Un magnífic poema, ple de sensibilitat, que ens afecta i fa glatir. Una abraçada, espero estiguis molt millor. I que tinguem una Diada on totes les veus com aquesta teva s'hi puguin sentir.

    Silvia

  • són molts anys carles...[Ofensiu]
    joandemataro | 08-09-2012 | Valoració: 10

    molts anys de lluita, de reivindicació d'un poble que generació rere generació mai callarà...perquè no pot callar... ningú no pot fer callar els sentiments

    una abraçada
    joan

  • Enllaços[Ofensiu]
    Carles Ferran | 05-09-2012

    Si voleu escoltar aquestes cançons, la del Raúl Torrent (Rautortor) i la meva, us deixo els enllaços.
    Les dues estan pendents de reedició i remescla. Provenen de cintes enregistrades als anys setanta.

    Balada a retalls

    L’arbre sagrat

  • Ai, quins anys aquells![Ofensiu]
    rautortor | 05-09-2012


    Fa quatre dies escrivia en RC –Cançons contra la mort– a propòsit de la nostra aventura musical, el desencant d’unes voluntats fermes i ben intencionades, que maldaven per retrobar-se amb l’esperit que els havia alletat des de la infantesa, però que foren estroncades per una censura despietada i traïdora –procedia de la nostra pròpia gent. Però, malgrat tot, ho intentàrem. Si més no, una vegada en públic i moltíssimes vegades en privat.

    Cançó rere cançó –escrivia–, assetjats els mots,
    ens deixaven dir allò que no inquietava
    per fer-nos creure que el vol era sincer.
    [...] Tan sols la trencadissa,
    capaç encara de fer la rateta amunt i avall
    dels somnis, ens il•luminava l’esperança,
    –oh, estimada esperança–, a mig camí
    entre la victòria i el no res.


    I tu, completaves el poema amb un contundent comentari que posava les coses al seu lloc. I entre altres coses deies I enmig d’aquella efervescència revolucionària estàvem tu i jo i els altres membres de Can 64, esquivant la censura, rebent amenaces, convivint amb “la secreta”, i alhora bevent dels mestres, adquirint referències...

    En llegir les teves paraules em vaig emocionar –de debò– i vaig reviure novament aquells intensos records. Tot i que el meu tarannà era més moderat, per una banda, a causa del meu caràcter i també influenciat pels anys de seminari, i, per altra banda, perquè no vaig tenir l’oportunitat de conviure amb els centres d’influència i de patronatge d’aquella lluita. Però, tant se val, l’esperit hi era al més alt nivell.

    En penjar la “teva” cançó prohibida –tots en teníem almenys una–, no he pogut evitar d’incloure en el meu comentari i en honor a l’enyorat Joan Culleré, la “meva”, tot i que només era meva la música. La lletra era, de fet, un himne de les joventuts republicanes i el seu títol, L’arbre sagrat.

    Quan el van tallar de soca
    van deixar sa eterna arrel,
    ja rebrota arran de roca
    amb el temps tocarà el cel.

    Procurem que la brancada
    pugui lliure respirar;
    res de murs, res de teulades
    que li privin de pujar.

    Que a tot vent s’enrobusteixi,
    que esdevingui fort i alt;
    que al botxí que s’hi atreveixi
    se li osqui la destral.


    Aprofito l’avinentesa per agrair-te la part que et pertoca d’aquell vespre a Vilanova de la Barca quan em vau convidar a formar part de Can 64.

    Raül

  • De PM![Ofensiu]
    rnbonet | 05-09-2012

    Ai, quin maig, allà per terres 'franxutes'! I per ací, temps de lluita per manca de llibertats!

    Ei, amic! La puc escoltar al lloc de costum?
    És que això de la 'morrinya galega' m'invadeix de tant en tant.

    Salut i rebolica!

l´Autor

Carles Ferran

34 Relats

394 Comentaris

51762 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:


Carles Fernández Serra (Barcelona, 1948). Llicenciat en Medicina. Especialista en Cirurgia Plàstica. Poeta i músic per vocació. Resident a Reus, Lleida i de nou a Barcelona. Gran part dels meus poemes acaben sent cançons.

Desitjo i agraeixo que em valoreu, però no em cal que em puntueu. Simplement, deixeu-me un comentari, bo o dolent. Això em fa millorar.

Si voleu escoltar cançons meves i del Raül Torrent (Rautortor), entre d'altres, aneu a Youtube Can64 Cantordelleida


Podeu saber més de mi a option=com_content&view=article&id=52&Itemid=222>Carles Ferran


Per si voleu contactar: fernandezserra@gmail.com

El dibuix és del genial Quino. L’aquarel•la meva.