bala de plata

Un relat de: mar - montse assens

*


bala de plata

Bala de plata al cervell
amb la paraula escrita
d'un oblit, incrustat
al mig del seny.

S'enderroca el castell.

Bala de plata allotjada
al costat de l'oïda.
S'esquinça un replec
de la misèria humana
retrobat sota les pedres del tren.

Sento com llisca des del nas,
la sang calenta,
i el bes m'embruta els llavis,
amb sorra, sal i foc rogenc.

Gessamí que t'enfiles
pel clot fins a trobar
l'escalfor del sol
i sentencies l'evidència
detonant el que és present
en un cos perdut i indigent.

12-06-2006

aquest brisall el vaig penjar a Salms

i ara el poso aquí, juntament amb el comentari/resposta que em va enviar algú que, equivocadament va pensar que era ell qui m'havia fet mal... i no és així

ell és el gessamí que s'enfila i em fa viure i sentencia l'evidència de que m'estima (molt)

(j'é)

***************


...

no hi ha res
més difícil de suportar
que saber-se botxí
de la persona estimada

que boig i inconscient
havia d'estar
per haver estat jo
qui llencés la bala

et curaré les ferides
netejaré amb cura
-amb infinites besades-
tanta sang rajada

i quan t'hagis refet,
quan et llevis d'aquest llit
que et té prostrada,
amb el meu cos
jo mateix et protegiré
per a què
no t'impacti mai més
cap més bala

(SenseNom)
14/07/2006

Comentaris

  • espatllats?[Ofensiu]
    SenseNom | 15-09-2006 | Valoració: 10

    La sensibilitat no s'ha d'entendre; o se'n té, o se n'està mancat.

    (Perdó, Mar, per fer allò que no em correspon, però, no me n'he pogut estar de contestar al comentari anterior)

  • espatllats[Ofensiu]
    jordiroca | 14-09-2006

    jo no entendre mai la poesia, els poetes sou una mena de gremlins

  • Poema digne del comentari,[Ofensiu]

    comentari digne del poema.

    I quan parlo del comentari, mar, òbviament no em refereixo a aquestes quatre paraules que et deixo escrites.

    Cada poema és o pot ser diferent en funció de la persona que el llegeixi, del moment i del context. A qui sigui, mar, has tret un pes de sobre amb la nota prèvia al comentari en vers que has reproduït. Perquè el poema és visceral, cru, potent, que fa posar la pell de gallina. M'he llegit altres brisalls teus. Aquest impressiona especialment.

    Una abraçada, mar!

    Vicenç