Bajanades

Dius moltes bajanades al llarg del dia i la majoria són dignes d'oblidar. Això m'ho diu el seny. El cor, en canvi, me les murmura continuamente, a cau d'orella, i em fa repetir-les, de forma inaudible, com si estiguera boja (boja, boja per tu), mentre m'humitege els llavis. "Quines coses té la vida", ho dius i et rius, orgullós, com si no acabares de dir la frase més típica del món. Érem al metro, tu feies tard, i així i tot et vas parar a xerrar. "Quines coses te la vida", i em van venir ganes de besar-te.

No has dit res, ni ahir, ni hui, ni demà, però em parles a mi. Ulls de xocolata. Somriure trapella. Em mires sols a mi i em fas estúpidamente feliç.

(També em vénen a la boca versos de cançons terribles que a tu t'agraden. I les cante, contenta. Ets tu, et tinc als llavis, a l'ànima. I no em sembla just.)

No te'l mereixes, aquest control sobre mi. L'únic que dius al llarg del dia són bajanades i voldria poder-les oblidar.

(No puc, però. Seria oblidar-te a tu.)