Baixar mentre puges

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Baixar mentre puges
per Obrellaunes


Sento com si estés a punt de caure en una trampa voluntàriament. Vull anar a la festa, però no tinc ganes de veure’l a ell. Si, és la seva festa d’aniversari amb els seus amics i a casa seva, però hi tindré al Pol i la Justina. Són el meu cosí i la seva novia, i per això mateix potser tampoc no els tinc. Però bé, com diuen anem a pams. Encara falta una estona per anar-hi o sigui que no cal que m’esveri. En tres hores podrien passar moltes coses, com que m’atropelli un cotxe, em caigui per unes escales, m’aixafi un piano o s’anul·li la festa. I la veritat, no se que preferiria ara mateix. L’expectativa em deixa sense alè. O potser són les escales per arribar al 6è on viu el meu cosí. No, definitivament és l’expectativa.

La idea és, ara decorar el pastís que ja vam preparar ahir amb tot el que duc a la bossa. Tot vull dir varietat, no quantitat. O potser si… Si l’obligués a menjar-se tot això potser aconseguiria que sentís el que vaig sentir quan em va plantar després d’un mes. Val, només va ser un mes. Però va ser un mes d’emocions tant intenses el foc encara crema sis mesos després. No se com explicar el que vaig sentir en aquell moment. Mentre ell deixava anar el seu discurset que segur havia assajat davant el mirall com cent vegades, vaig notar com se’m glaçava la sang per la contracció de tots els vasos sanguinis superficials.

5è pis ja, última pujada. Després d’allò, em vaig deixar els ulls en llàgrimes durant més d’un mes. I després el vaig odiar tant!!! No se si estic preparada per tornar-lo a veure. El Pol i la Justina m’han estat entrenant, i suposo que lo d’avui és l’examen.Però no em sento gens preparada ni segura. Tinc por que quan el torni a veure esclati a plorar una altra vegada, o em quedi sense paraules. Seria tot desastrós. Però si com ells creuen, estic preparada, sortiré una mica més segura de la seva festa i, amb una mica de sort, ell una mica més ferit. M’ho dec, si més no el primer.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: