Baixar dels cavallets

Els cavallets descriuen una línia perfecta, tancada, que gira sobre si mateixa, una redona; tu fas ara de bomber, ara d'astronauta i a cada volta veus la mare saludant-te al mateix lloc, amb el mateix posat i somriure, mirant-te; la vida no és però aquest cercle perfecte eternament girant sobre si mateix, sinó una línia sinuosa que comença i acaba, que no es tanca mai, com a molt és una espiral que s'enlaira i permet seguir veient gairebé el mateix a cada gir, però cada cop de més lluny fins a desaparèixer. La bogeria seria aquest entossudir-se en el gir perfecte dels cavallets i en no reconèixer l'espiral o la simple línia recta; en aprendre que la mare segueix sent allà però tu ja no la veus, és només un punt diminut en una plaça llunyana petitíssima. la bogeria seria voler ser un nen quan ja has crescut i és hora de baixar,...
http://i26.photobucket.com/albums/c120/evabusom/Doisneau-Carrousel7987.jpg