BACALLANS! (Ubi sunt?)

Jugant amb les paraules, jo que sóc un gran: creador de neologismes + destructor de paraules sanes; anavem per la carretera, amb cotxe, cap a Palamós, on hi passariem un pont de Sant Joan d'ara fa tres o ben bé quatre anys. Així és que pel camí, vàrem trobar alguns prats amb cavalls i genets campant per la zona de més enllà de Llagostera. El fet és que quan vaig veure els cavalls, tant formosos i intel·ligents, tant segurs d'ells mateixos, elegants i sublims, vaig voler advertir a la meva dona, perquè s'hi fixés:

- VA... VA... CALLANS! Laura! VACALLANS!

Al què ella respòn:

- On són? Què són VACALLANS? Aquí... als prats veus VACALLANS?

Sense adonar-me havia invertit l'ordre de la paraula: "CA-VALLS", a més d'afegir-li la síl·laba "AN" pel mig. És el típic transtorn de l'home rural, brusc i esquerp que sóc jo... que en veure aquells cavalls, muntats per genets, em vaig emocionar tant que vaig imaginar que aniria a la platja a menjar peixet, bacallà, etc.

I em va sortir: VACALLÀ de l'ànima.

Fent com si res importés... vàrem seguir la broma i jo i la Laura anàvem rient i dient pel camí:

- VA, CALLA!
- VA CALLAR I NO VA DIR RES MÉS!
- AVUI MENJARÉ BACALLÀ!
- OITA! MÉS VACALLANS!

I així tot el viatge es va fer més relaxat entre riures, per la tensió acumulada després de passar-nos 2 hores a l'AP-7, parant i engegant en 1ª, sumant en total 4 hores llarguíssimes de viatge (un trajecte que es fa en poc més de 2 hores), per anar de Vilafranca del Penedès a Palamós d'acampada i gaudir d'uns dies de sol i platja, ara farà tres o quatre anys enrere pel pont de Sant Joan.

I vet aquí un SEITÓ i vet aquí un BACALLÀ, que el conte es va ACABAR.