Babson task

Un relat de: llpages
Comissió de pressupostos, comitè de seguretat, recepció als comercials dels països emergents, vist-i-plau a la nova normativa sobre recerca i, per rematar la jornada, consell d’administració extraordinari. Enfonsat a la butaca del despatx, es mira de nou l’original posició del problema d’escacs, l’única cosa que el relaxa en cloure una agenda diària cada cop més atapeïda. S’ajuda d’un tauler i unes peces que té amagades al fons d’un calaix, que no hi ha com tocar fusta per anar endavant i endarrere per les múltiples variants. Per cert, que l’enunciat de “blanques fan mat en quatre” li sembla més que assolible davant de l’aclaparador avantatge de material de l’exèrcit blanc: el seu rei a f8 va acompanyat de la dama a a1, les torres a b1 i h4, els cavalls a b2 i f7, els alfils a a8 i d8, i peons a a5, a6, c4, d2, d7, e6, f2 i f5, mentre que el rei negre a d4 té el paupèrrim acompanyament de la dama a b8, d’un solitari alfil a f4 i de tristos peons a a2, b3, c5, e7 i f6. Amb un exèrcit negre tan migrat, la victòria blanca deu ser bufar i fer ampolles.
S’adona que el rei negre no té aire i que l’alfil a f4, protegit per la dama a b8, és el seu únic punt d’estintolament. Per començar a fer boca, opta per 1.Te1, que amenaça 2.Te4 mat. Després de 1. …Dxa8 2.Txf4+ i mat a la següent, però si 1. …Dxd8+ 2.Rg7 Dg8+ 3.Rxg8 i les negres estan ofegades (si 1. …Dxd8+ 2.Cxd8 també són taules per ofegat). Ara es decanta per 1.Tg1 per amenaçar amb 2.De1 o Df1: de nou en aquest cas amb 1…Dxd8+ l’enunciat del problema salva les negres, que perden més enllà de la quarta jugada. Una alternativa fóra veure si un escac al rei podria funcionar; per exemple, 1.Ca4+ Rd3 2.Dc3+ Re2 3.Df3+ Rxd2 4.Dd1 mat, o bé 1.Cd1+ Rd3 2.Dc3+ Re2 3.Af3+ Rf1 3.Th1 mat. No obstant, en ambdós casos el rei negre pot menjar-se el peó de c4, guanyant una casella d’escapament a b5, i això fa que el mat es retardi una jugada: 1.Ca4+(o Cd1+) Rxc4 2.Dc3+ Rb5 3.Dxb3+ Rxa6 4.Ab7+ i és mat a la següent. Veu que després de 1.Ca4+(o Cd1+) les negres tenen el recurs de 1. …b2; si aleshores 2.Txb2 Dxd8+ allunya de nou el mat. 2.Dxb2+ sembla millor, però després de 2…Dxb2 3.Cxb2 axb1=D 4.Txf4+ De4 5.Txe4, el mat arriba un moviment massa tard per a les blanques.
Engrescat en la resolució, allarga el braç per moure una nova peça quan se li fa fosc de cop:
- Hola, qui sóc? – i les dues mans que li tapen els ulls li tiben el cap enrere, fins que aquest reconeix un volum flonjo i molt evocador que el destarota del fil de pensament lògic que havia començat.
- Has patit un dia esgotador, però ja saps quin és el millor repòs del guerrer, m’equivoco? – li diu fluixet a cau d’orella la secretària, que belluga els braços des del darrera com un parell de serps afamades, descordant-li el coll de la camisa i afluixant-li el nus de la corbata. De tan capficat que estava amb el problema d’escacs, no s’havia adonat de la presència quasi furtiva d’ella. Ara que ja hi torna a veure, la posició de l’escaquer li fa venir al cap la següent pregunta: per què després de 1.Ca4(o d1)+ b2 2.Dxb2+ Dxb2 3.Cxb2 axb1=D 4.Txf4+ De4 5.Txe4 és mat? Perquè la dama negra ja no defensa l’alfil situat a f4; de fet, sense la dama negra és mat en una amb Txf4. Aleshores, la clau podria ser distreure la dama en la defensa de la casella f4.
- No cal que diguis res, deixa’m fer a mi, que conec els teus punts més sensibles per fer-te pujar al setè cel – i li mossega lleugerament el lòbul de l’orella, mentre la llengua humida li repassa els plecs més amagats de la pell, descendint lentament pel clatell, a la vegada que la camisa vola pel despatx després de lliscar pels braços i abandonar el cos masculí que tapava en un obrir i tancar d’ulls.
Distreure la dama, distreure la dama, va repetint-se per dins, aliè a un formigueig que li recorre l’espinada per culpa d’uns mugrons massa durs. Hi ha una manera de fer-ho: 1.a7. A banda de l’òbvia axb1=D, les negres tenen dos moviments de dama que eviten el mat sense defensar l’alfil de f4, però en ambdós casos les blanques arriben a temps: 1.a7 Dxa8 2.Txf4+ De4 3.a8=D Dxf4 4.Dd5 mat; o bé 1...Dxd8+ 2.Rg7 i ara 2...Dg8+ 3.Rxg8 axb1=D 4.d8=D mat o 2...Dxa8 3.Txf4+ De4 4.d8=D mat o fins i tot 2...Dc7 3.d8=D+ Dxd8 4.Txf4 mat. Podria triar moviments de la dama negra que defensessin l’alfil de f4; hi ha tres opcions i en tots els casos les blanques guanyen a temps: 1...Dc7 2.Axc7 axb1=D 3.d8=D mat, o 1...Dd6 2.Te1 De5 3.Cxe5 fxe5 4.Te4 mat o 1...De5 2.Axe7 Dd6 3.Cxd6 Re5 (sinó Axf6 mat) 4.Cd3 mat. Ostres, ostres, que em penso que ja ho tinc!, pensa per dins.
- Et veig molt tens, amb el cap a passeig, i ja saps que això m’excita d’allò més, que passo a l’atac amb totes les meves armes – li declara amb un somriure incitant, mentre abandona la reraguarda i es situa sobre la seva falda, encamellada i inclinada cap endavant; els seus pits, massa propers a l’alçada dels ulls, el tenen embadalit com si estigués sota els efectes d’un encanteri. Les mans femenines, d’ungles vermelles i manicura perfecte, manipulen la sivella del cinturó amb l’habilitat de qui està molt avesat a fer-ho de tant conèixer el terreny. No és fins que ella li pessiga el mugró dret amb els incisius que ell pot tornar a analitzar a distància la posició sobre l’escaquer.
Com que els moviments de la dama negra no ajuden, les negres opten per la defensa més òbvia: 1.a7 axb1=D. Les blanques segueixen assetjant l’alfil de f4 amb 2.axb8=D. Contra l’amenaça 3.T(D)xf4 mat, les negres tenen dues defenses: 2… De4 i 2. …Dxb2. Després de 2. …De4, 3.T(D)xf4 Dxf4 4.D(T)xf4 és mat. Amb 2. …Dxb2 les negres aconsegueixen dues caselles per donar aire al seu rei, c4 i d3. Després de 3.Dxf4+ Rd3 no hi ha mat a la següent, però amb 3.Dxb3 les blanques reconquereixen el control sobre c4 i d3 i, com que la dama de b2 està clavada, és mat a la següent amb 4.Txf4. Comença a sentir-se bé, molt bé, relaxat, molt relaxat...
- Vaja, això és clarament millorable! – li espeta en abaixar-li la cinta de goma elàstica de la roba interior, a la vegada que el seu pitam li remou l’entrecuix, sacsejant-se com ho faria una gelatina damunt d’un platet sostingut per algú a qui li fan pessigolles. – Et deixaré sense defenses, amic meu – li diu abans d’obrir la boca no tan sols per ensenyar-li una dentat perfectament afilerat i blanquíssim.
Defenses! És clar, hem realment revisat totes les defenses de les negres? Després de 1.a7 hem comprovat totes les jugades possibles de la dama negra i la promoció axb1=D, així que tan sols queda per mirar si la promoció del peó negre a torre introduiria alguna novetat. 1.a7 axb1=T 2.axb8=D i ara ja no es pot fer 2. …De4, però les negres tenen una sortida: 2. … Txb2 el que dóna al rei negre les caselles d3 i c4, i si les blanques segueixen amb 3.Dxb3 són taules per ofegat. Què fem, doncs, després d’aquesta troballa que tira per terra l’anàlisi fet fins ara? Després de 1.a7 axb1=T les blanques han de capturar la dama negra, però si 2.axb8=D no funciona, cap a on tirem? Suposem 2.axb8=T, que amenaça encara Txf4 mat, i després de 2. …Te1 és mat en quatre amb 3.Th4xe4 Te4 4.Txe4 mat. Però, què passa després de 2. …Txb2? Ara 3.Txb3 ja no són taules i després de l’única jugada, 3. …Rxc4, 4.Da4 mat. Curiosíssim, pensa per dins: si les negres promocionen a Dama, les blanques han de promocionar a Dama i si les negres promocionen a torre, les blanques han de promocionar a torre.
Torna a situar virtualment les peces en llurs posicions de partida del problema, una marxa enrere que contrasta vivament amb la de la secretària, amorrada al piló, dedicada a un mànec que no deixa anar per res del món, no recularà ni boja, que se la veu més engrescada que un vailet amb una llaminadura. A ell li arriben estímuls a discreció, per la via racional i per la sensual, i ho està gaudint com un simple animal, superior en algunes coses, baix, massa baix en d’altres...
És conscient que li falta ben poc per assolir el cim. I si les negres es defensen amb 1. …axb1=A? Està clar que si ara 2. axb8=D aleshores Ae4 3.Txf4 o Dxf4 són taules per ofegat. Però després de 2.axb8=A Ae4 3.Axf4 ja no són taules. L’alfil negre es pot moure, i ho ha de fer, i després de fer-ho, 4.Ae3 o Ae5 és mat. No pot ser, però l’anàlisi és clar: si les negres promocionen a alfil, les blanques han de promocionar a alfil per fer el mat en quatre. Finalment, té sentit pensar en l’opció 1. …axb1=C? Doncs sí, perquè després de 2.axb8=D Cxd2 les negres tornen a tenir accés a una casella salvadora, ara c3, i després de 3.Txf4 Ce4 ja no hi ha mat en la quarta jugada. Com que les taules per ofegat ja no són un problema ara, 2.axb8=T o bé axb8=A no valen perquè el mat es dóna a la cinquena jugada, no a la quarta. La solució ha de ser 2.axb8=C. Contra la vella amenaça de 3.Txf4, les negres es defensen de nou amb 2. …Cxd2 i ara, 3.Dc1 mena al mat a la següent: a qualsevol jugada de cavall, 4.Txf4 o De3 mat, mentre que a 3. …Ce4, aleshores 4. Cc6 és mat. Precisament és per aquest únic moviment que les blanques necessiten promocionar a cavall quan les negres fan 2.axb8=C.
La secretària li recorda la més eficient de les paparres, que xuclen la sang i alguna cosa més. A diferència de la segona accepció que té el significat d’aquesta paraula al diccionari, ella no parla, ni li demana coses, li deixa fer la feina, però... no se la pot treure de sobre. Com no es pot treure del cap el problema que acaba de solucionar. Recapitula les principals variants d’una tirada:
1.a7!
1...axb1=D 2.axb8=D Dxb2(!) 3.Dxb3 Dc3 4.Dxc3 mat; si 2. ... De4(!) 3.Dxf4 Dxf4 4.Txf4 mat.
1...axb1=T(!) 2.axb8=T! Txb2(!)3.Txb3 Rxc4 4.Da4 mat ; si 2.axb8=D? Txb2! 3.Dxb3 taules.
1...axb1=A(!) 2.axb8=A! Ae4(!) 3.Axf4 A- 4.Ae3(5) mat; si 2.axb8=D? Ae4! 3.Dxf4 taules.
1...axb1=C(!) 2.axb8=C! Cxd2(!) 3.Dc1! Ce4 4.Cc6 mat; si 2.axb8=D? Cxd2! 3.Dxf4+ Rc3 i no és mat en quatre; si 3.Txf4+ Ce4 i ja no és mat en quatre; si 3.Dc1 Ce4 i tampoc és mat en quatre.
Ha arribat a la fi del problema just a temps, que una convulsió sobtada li provoca una sotragada a tot el cos, tens i arquejat cap enrere per un clímax doble. Es fa càrrec que alguna substància íntima s’acaba d’escolar des de dins seu, per trobar acolliment en un receptacle carnós i càlid. La secretària aixeca el cap, es recull els cabells enrere i acosta la seva boca, somrient i encara plena, a la seva, besant-lo apassionadament, amb la força desfermada d’un volcà en plena erupció. La noia s’afanya a recollir amb la llengua fins al més petit gotim de plaer, sense deixar que cap regalim es perdi. Però a ell no li surt res per dir ni té esma per abraçar-la, es nota com una bullidera al cap després de l’esforç d’anàlisi i un cos impermeabilitzat per un pijama de salivera, del tot incapaç d’esbrinar com ha arribat a aquest estat.
- La propera no et voldré tan passiu, que t’amagaré les peces on no les trobis mai més i així no et distrauràs. Perquè hi haurà una propera, oi? – i es corda la brusa i pren la porta mentre li pica l’ullet.
Ara és ell qui tanca les parpelles, assaborint cada segon d’aquesta fi de jornada inoblidable. El seu cervell frueix de l’originalíssima solució al problema d’escacs, i el seu cos gemega amarat d’un plaer tan curt com intens. I, mentalment, no para de tirar endavant i endarrere cada fotograma viscut, com si rebobinés una pel•lícula (ben verda, per cert) i la tornés a passar, en un cicle de gaudi infinit que es retroalimenta del cervell al cos, i viceversa. El seny i la rauxa fusionats com mai ningú ha experimentat, libant d’un elixir qui sap si només reservat al paladar dels déus.

llpages

Estem davant de l’assoliment d’un Sant Greal dels problemes dels escacs, una proposta pionera feta per en Joseph Ney Babson, qui especulà sobre l’existència d’aquest tipus de problema: les blanques juguen primer, les negres promocionen un peó a dama, torre, alfil o cavall, i les blanques responen promocionant, respectivament, a dama, torre, alfil o cavall, sense que cap altra promoció o jugada meni a l’escac i mat en el nombre estipulat de jugades. Leonid Yarosh, qui se’l va enginyar l’any 1983, era en aquell moment, amb vint-i-sis anys, entrenador de futbol a Kazan i un complet desconegut en el món dels compositors de les seixanta-quatre caselles. Molt probablement no va aixecar mai sis copes en una sola temporada, però el seu problema ha quedat com un cim quasi inassolible per a la resta de mortals.
Posició FEN de sortida: Bq1B1K2/3PpN2/P3Pp2/P1p2P2/2Pk1b1R/1p6/pN1P1P2/QR6 w - - 0 1


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

228 Relats

1003 Comentaris

296538 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.