Axioma

Un relat de: aaa

Axioma
(Veritat admesa sense demostració com a evident per a ella mateixa)

Dissabte, 12 d'agost de 2006, 14:30 hores

Tal i com el vell havia profetitzat, el djinn es va menjar en Pere d'una sola mossegada i sense creuar paraula.

El vell profeta, un homenot geperut amb una inacabable barba blanca adherida de qualsevol manera al llavi superior i una impressionant col·lecció de berrugues que augmentava dia a dia, es dedicava, des de feia molts anys, a profetitzar esdeveniments passats, però la falta d'expectatives comercials (cap client en dotze anys) i la situació interna del mitjó dels estalvis (completament badívol) el van obligar a canviar l'orientació del negoci, enfocant-ho cap a esdeveniments mes o menys futurs.

El djinn, per la seva banda, era una deïtat menor àrab formada per ves tu a saber què, de color moradenc i sense cames, amb molta mengera i poques ganes de concedir favors estúpids, que portava un segle i escaig fent una merescuda becaina quan el vell geperut el va invocar sense avís previ. Òbviament, no estava per romanços.

I en Pere, un numismàtic amateur amb americana de pana i ulleres de pasta que tota la seva vida l'havien educat per ser un home tranquil, pausat, amb dicció clara, lenta i segura i que mai perdia els papers, cridava ara (una deshonra per la seva família) com un boig fill de puta a qui li haguessin posat els testicles dins una trinxadora de carn, mentre l'aparició gasosa se'l empassava coll avall.

I mentre en Pere era deglutit pel djinn com si d'una cullerada de llenties es tractes i el vell profeta cridava com si fos la caputxeta vermella despertant-se en pilotes al llit amb el llop al seu costat fumant una cigarreta, jo, mirava l'escena com un odontòleg desocupat es miraria les radiografies de la mandíbula del comte Dracula, tractant de lligar caps, amb la curiosa sensació de que alguna cosa no rutllava en aquell fresc macabre, però sense saber ben be què nassos fallava.

Però com que no li treia l'entrellat, vaig decidir desfer el camí que m'havia portat a l'interior d'aquella singular cova, deixant rera meu els alarits d'en Pere i els alirets del vell geperut, tot tractant d'elaborar una explicació plausible de tot el que havia succeït des d'aquell fatídic dilluns d'agost, en que la meva anima es va trencar en mil bocinalls i jo tractava d'apedaçar-la.

I que collons li diria a la dona d'en Pere?



Comentaris

  • Ostres nano !!![Ofensiu]
    Densito | 18-07-2007 | Valoració: 10

    Ets un mestre dels micro relats.
    quin tip de riure, encara sort que no m´ha escoltat ningu de l´oficina.
    Se que no soc la persona mes indicada per puntuar ni dir res, pero aquest relat el descrius tambe que els personatges es fan presnets davant meu .
    Felicitats

    Densito

  • magma | 16-03-2007

    Moltes gràcies per comentar el meu conte jeje.

    He llegit el teu relat i m'ha semblat molt i molt bé!! Encantada de descobrir-te!

    Mâgmâ

  • Interessant i molt ben escrit, felicitats[Ofensiu]
    T. Cargol | 14-03-2007

    I el millor és la seva brevetat. Tanta concisió, però, no permet entnedre perquè el títol d'Axioma. Hauràs de fer una segona part.

    A mi m'agrada aquesta crueltat, que no és tal, només la duresa del mon actual: un bon home no té mercat pel seu producte i innova, ara endevinarà el futur. És qüestió de fer la caixa suficient per viure.
    Calen uns coneixements de mitologia - o el que sigui - i algun numismàtic despistat. Desprès això s'ho mirarà algú que vol fer ciència al respecte.

  • realment bo i "caxondu"[Ofensiu]
    Rogal Mar | 13-03-2007 | Valoració: 10

    jo que acabo d'escriure un relat de crítica, vaig i hem llegeixo aquest. 1 cosa els dijinn (ja se q s 1 tonteria pro buenu) surt en un joc que es diu golden sun i fa temps que no jugo, a + un dels prota és deia semblant al teu prota. Potser és una coincidencia i aquest nom l'has tret d'algun altre joc, però per calmar-me aquest dubte...
    dime argo xaval!!!