Avui ...........

Trist, real, però amb esperança...
M'ha agradat, malgrat que no sóc un gran amant de la poesia... Mica en mica, descobrint-vos a molts de vosaltres, cada vegada em va agradant més...

...la tristesa que desprèn el poema i l'espesperar contantment allò que no es rep m'agrada com ho resolts al final: poquet representa molt, com a mínim allò suficient per seguir endavant.
DE vegades, no només amb el teu text, em plentejo si no és de màxim altruisme donar-ho tot per rebre poc a canvi... suposo que són formes de veure les coses no?¿
Una abraçada

Melangia poètic i per desgracia sovint real.

Veig que tens un estil de frases curtes en un etern interrogant .cada frase es: ( ???????). L a resposta.

salutacions i tens un amic amb mi.

De vegades, en efecte, esperem quelcom que no arriba!

Pel que sembla, en algunes ocasions valdria més donar un pas endavant que quedar-se esperant, amb tot el que comporta, però no sempre es té l'empenta suficient, des de dins d'un mateix, per a donar aquell pas que sembla un enorme salt sobre el buit... o les circumstàncies ens ho poden impedir, si són prou fortes.

Quan la data és assenyalada i no un dia qualsevol, l'enyorament i la tristesa esdevenen encara més forts davant l'absència, la mancança o la pèrdua i llavors fa mal el cor.
Tot això ho expresses d'una manera sincera en el teu poema, que commou.

T'envio Avui... una abraçada ben vermella,
Unaquimera

Malgrat el bany de melangia del relat,
i que de tristesa està empapat,
sempre i ha una llum, una flor, una paraula, que malgrat no veure,
dona claror, olor , i tendresa.

Avet