avui

m'he llevat al costat del meu nen. La nit ha estat una mica moguda, no he dormit massa i ho he arrossegat tot el dia. el petit espant que vam tenir ahi m'ha fet estar pensant quan hauria d'haver estat estudiant. però bé, a vegades també va be deixar volar la ment, pensar, simplement pensar. imaginar. somiar. sovint tot es barreja.
la veritat es que amb dos dies, dues experiències m'han fet plantejar les coses d'una altra manera.
es pot dir que abans d'ahir vaig tornar a néixer.. si aquell camió arriba a passar un segon abans potser ara no estaria escrivint aquestes paraules. i amb això he comensat a valorar les coses de forma diferent. potser sonarà típic, però quan t'hi trobes és quan ho veus.
i bé, ahir.. un tema que em comportaria una gran responsabilitat.. i un gran canvi, un canvi radical en tot el meu món.
res, doncs dos fets que m'han fet tenir un dia prou entretingut. entretingut, imaginatiu, pensatiu. tot el dia davant d'un llibre i tanmateix no he après res del que hi deia. ara no sé si estar feliç, estar trista.. només puc dir que estic estranya.
tants canvis en tan poc temps són dificils d'assumir. en mig any, la meva vida ha donat un gir de 180 graus. jo crec k els canvis han estat positius, però sempre hi ha coses que voldria canviar. mai estic del tot satisfeta. però estic segura que no estic sola en aquesta situació. en algun moment o altre tothom hi ha pasat. èpoques de canvis són necessàries per anar construint la nostra vida.

l'únic que pensare demà quan em llevi serà: "avui pot ser un gran dia."
i l'aprofitaré..!