Avui tot sembla "ser l'últim"

Un relat de: Cuit

Fa doble clic a "Música". S'obre la finestra. Cliqueja amb el botó dret del ratolí a "Facto Delafé y Las Flores Azules". "Reproducir con Reproductor de Windows Media". Encén els altaveus. Augmenta el volum. Sona la música melosa que invaeix l'ambient. Sona molt alta, són les 11.30h així que s'ho permet. De fet s'ho permetria si fóssin les 4.00 de la matinada. La veu serena de Facto és increíble. Sent la poesia al pit. Hip-hop barrejat amb música chill-out. Si senyor, perfecte pel moment.

"Y tu piel es blanca, como esta mañana de enero,
demasiada hermosa como para ir a trabajar
y sin pestañear, hablamos con la jefa en cuento chino,
y como niños, nos volvemos a acostar...
(...)
Todavía tienes frío,
bueno...
Cierra los ojos un minuto, que te llevo a un lugar..."

De fet, no sap com començar. Té el document de Word en blanc, i pensa com iniciar el text. Sap molt bé què ha de posar. Les idees li venien a la ment d'una manera desconcertant. Soles, sense conexió aparent, no paraven d'arribar nous e-mails a la seva safata d'entrada mental. Una autèntica amalgama d'idees, de pensaments... ha d'escriure tot això. Ha hagut de treure el mòbil, "crear missatge", escriure les paraules claus de cada idea, i guardar el missatge com a borrador. "Inconexes? Una merda, es pot construïr una història de tot plegat. "


S'ha llevat d'hora per ser dissabte. S'ha dutxat i vestit. Ha baixat a la cuina, ha servit llet descremada a l'últim got net que quedava a l'armari, i l'ha escalfat al microones. Ha tret el café i el sucre. S'ha preparat un entrepà de mortadel·la mentre la llet continuava escalfant-se. Ja era hora que compréssin mortadel·la. Li fa mandra treure un tomàquet, tallar-lo i sucar-lo a l'entrepà. L'impregna d'oli, i de pas també impregna l'encimera. Tanca el seu esmorzar i comença a engullir-lo amb parsimònia. Ja s'ha preparat el café amb llet amb una, dues, tres cullerades de sucre. És un tio dolç. Va cap al menjador, allà hi és M penjant un bastó a la paret. Seu al sofá per observar-lo, i s'acaba l'entrepà deixant molles al terra que amaga sense discreció. S'imagina que vindran formigues i que tota la casa s'omplirà de formigues i que hauran de trucar a un exterminador. Sempre li vé al cap la mateixa escena quan amaga molles sota qualsevol moble. Però mai succeeix. Una pena. Encén l'últim cigarro (sembla que avui tot sigui "l'últim"), i comença a assaborir el café. Se li escalfa la gola a un matí que es preveu gèlid. Es posa la caçadora, surt al carrer. Redéu quin fred! Se li glacen els péls del perineo, pensa. El lloc del seu cos més calent que ha pogut imaginar. Somriu de la seva el·loqüència, mentre s‘encamina en busca de la boca del metro del barri.
Al metro cap novetat, es submergeix en la lectura del llibre que té per llegir al metro (en té un altre de Julio Cortázar per llegir quan caga).
Arriba a Diagonal i fa el transbord per agafar els Ferrocarrils. Li vé de gust un altre cigarreta, però no en té. S'atura a la cafeteria del costat de casa el seu pare. No té canvi i hi ha gent fent cua per pagar. Tardaria massa i desisteix. Baixa a l'estació de Provença i veu a la pantalla que el primer tren és el que du a Sabadell, i que surt, exactament, en un minut. Si hagués comprat tabac l'hauria perdut i faria tard. Passa la tarjeta ràpid, baixa corrents per les escales i arriba just a temps de colar-se al vagó mentre xiulen les sirenes abans que es tanquin les portes. Seu. Es relaxa i es concentra de nou en la lectura.

Arriba a Sabadell, pregunta a la primera noia que veu on és la biblioteca el nom de la qual ara no vé al cas. Segueix les instruccions de la noia i arriba al carrer de la biblioteca. A la cantonada hi ha una llibreria. Seria un bon lloc per gastar-se els diners del premi. Al cap de pocs minuts arriba a la biblioteca. Sent els primers nervis a la boca de l'estòmag. Li desagrada aquesta situació, no vol estar nerviós. Vol tenir control absolut. Ha de fumar JA. Entra a la cafeteria del costat de la biblioteca el nom de la qual no vé al cas i compra tabac. Treu el plàstic del paquet i assaboreix profundament la primera calada. Fot un fred de mil dimonis. Va cap a la biblioteca Vapor Badia. Ni una ànima. I si sóc l'únic concursant? Desconcert. Està tancada. Nervis. Prem el botó de "Recepció" que hi ha a mà esquerra. Silenci. Treu el díptic informatiu i veu que el concurs és l'1 de desembre. Som a 17 de novembre. Bravo. Es fot a riure de la ironia de la història. Se'n torna a la cafeteria i demana un cacaolat. A l'última taula hi ha dos rosses -peluqueres, caixeres de supermercat o potser administratives. Són mones i seu, donant-los el perfil dels piercings que té a la cara. No deixa de somriure, però, al contrari del que elles deuen pensar, creure, imaginar, suposar, és per la gran putada que suposa anar fins a Sabadell un dissabte al matí quan no hi has d'anar per a res del món. Demà podria anar a Manresa, prendre un cacaolat, i tornar cap a casa. Total...
Paga i se'n va. Tarda temps en posar-se de nou la caçadora, notant la mirada de les rosses al seu clatell. Se'n va sense girar-se, quin seductor. Arriba fins a la Llibreria Tècnica i torça a l'esquerra, camí a la parada de Ferrocarrils. Es pregunta si la llibreria es diu així perquè el propietari es diu Jaume Tècnica o, pel contrari, és una llibreria de llibres específics d'alguna matèria concreta. Ja ho comprovarà l'1 de desembre. Continua caminant, fent aturar un cotxe a un pas de vianants. Li vé al cap el videoclip de Bitter Sweet Symphony del passat-de-moda Richard Aschroft i els seus The Verbe. Creu que es van desfer. Li encantava aquell videoclip. Sempre es deia que algun dia ho faria, però no per algun carrer sòrdit com en el que es troba, sinó rotllo bèstia, per Les Rambles o quelcom semblant.
Passa per davant d'un institut anomenat Joanot Alisanda. Pensa que és un nom ridícul, i que li faria vergonya dir on estudiava si es dongués el cas que estudiés allí i li ho preguntés algú. Recorda que hi havia un tio al seu cole que es deia Janot Fité. Encara pitjor que Joanot Alisanda. Què se'n haurà fet d'ell? Relment li importa molt poc.
Arriba al final del carrer. Deixa de pensar en el Janot per preguntar-se on cony és. Pregunta a un home amb un escuradents a la boca on cau l'estació de Ferrocarrils. L'home li contesta en castellà. Típic "home-carajillo", pensa. Segueix les indicacions per segona vegada aquest matí. Passa per davant d'una tenda de mobles amb quadres molt guapos de diversos budes. Segur que són caríssims, tampoc ho comprova perquè no n'hi està interessat. Ja ha decidit què penjarà a la seva habitació, i li sedueix més la idea de "L'arbre de la vida", de Gustav Klimt; "L'escola d'Atenes" de Rafael i, si hi queda algun foradet, alguna làmina petitona de Roy Lichtenstein. També li agrada molt "El petó" del citat Klimt, però creu que és carregar massa una mateixa habitació del mateix artista i el mateix estil. Aquest és un gran dil·lema que encara no ha resolt, si es comprarà "El petó" o no.
Cavil·lant, arriba a la Rambla de Sabadell. Cony, està molt lluny dels Ferrocarrils! Ho recorda perquè de cop pensa en la Marta, l'última novia seria que va tenir, i que era de Sabadell. Pensa en ella i la recorda amb tendresa. Com caminaven per la rambla i ella sempre volia arribar fins al pont -punt on es troba ara-, i ell sempre li responia que era massa lluny. Què gos. S'imagina els dits entrecreuats dolçament, en una imatge de dos enamorats. No era ben bé així, en realitat. Però ja li estava bé. Torna a somriure amb certa nostàlgia quan recorda tot això, ara ella no vol saber res d'ell. Però aquesta és una altra història.
Mentre camina pensa en l'escrit que farà al arribar a casa. Parlarà del retardat que s'ha trobat als Ferrocarrils quan venia cap a Sabadell, un home ja gran, que movia el cap com una gallina, amb cops bruscos cap a un i altre costat. Li ha fet gràcia, era entranyable. Parlarà també de la gitana preciosa que ha creuat, però que vestia com una vella de 60 anys d'algun poble de mala mort de l'Espanya profunda. Duia un nadó a braços. Segurament el seu fill, tot i que la noia no deuria tenir més de 16 anys.
Pensa en l'escrit que farà, i hi afegeix tota la informació nova al mòbil: Llibreria Tècnica-The Verbe-Joanot Nosequé-Gitana-Tio carajillu-Buda-Rambles-Marta... Es creua amb una mandonguilla que s'ha disfressat d'home. La mandonguilla el mira amb ulls burletes sobre unes ulleres rodones que encaixen amb la uniformitat del seu cos. Pensa en què bones que fa les mandonguilles l'àvia M, i en que l'avi A, marit de l'àvia M, no diu mandonguilles, sinó "mondongues". Clar que també diu "turonges", "amel·les" i "cucudrulus". Somriu al recordar-ho. Ha de trucar als avis un dia d'aquests.
Creua el carrer Levi, realment el pont tampoc estava tan lluny. Al llegir Levi pensa en la Lucy, una companya que va tenir l'any passat quan feia aquell curs de doblatge i que sempre vestia "Pin-up". Molt mona, la Lucy. Què se'n haurà fet d'ella? Li agradaria saber-ho. Finalment arriba al carrer de l'estació. Es distreu apuntant el nom dels seus avis i el de la Lucy al mòbil i no veu l'enorme autobús que se li precipita al damunt i que l'envia volant més de 5 metres.

[J. F. A. 07-06-1984 / 17-11-2007]

«Té collons», pensa quan jau al carrer just abans de morir. «Tota aquesta història mai veurà la llum…» Pensa, també, que efectivament avui tot s'acabava: els gots nets, els cigarros...la vida.



Comentaris

  • sincer[Ofensiu]
    mrmor | 24-11-2007 | Valoració: 9

    M'ha agradat el relat. A banda de questions tècniques (s'ha de continuar escrivint) l'he trobat sincer, espontani, proper, íntim, jove, fresc ... m'ha fet posar en la pell de l'autor i he sentit el que ell sentia. Un final impactant. Un molt bon relat.

  • ariadna86 | 24-11-2007

    quin mal rollo nen això del final!! pero m'agrada molt lescrit ehh!! :) en seriu...
    pa q vegis, me registrat pq sino no podia firmarte.... ejem!

    muaaaaaaaaaa

  • jujuju^^[Ofensiu]
    Auria | 20-11-2007 | Valoració: 8

    Ma impactat i m'he despistat al valorartel, xo ara nooo ;)

  • Riure+ostia[Ofensiu]
    Auria | 20-11-2007

    He rigut al llegir sobre l'home mandonguilla, i sobre les mondongues i els cucudrulus de l'avi
    M'he estabellat al llegir de l'autobús
    Doblatge?? Wow

l´Autor

Foto de perfil de Cuit

Cuit

16 Relats

19 Comentaris

15421 Lectures

Valoració de l'autor: 8.89

Biografia:
Qué puc dir sobre mi? és la primera vegada que em llenço a fer aquest pas (animat per una altra usuaria d'aquí, gràcies Q!) tot i que des de que tinc ús de raó he escrit i encara més he llegit. M'encanta la lectura i m'encanten les lletres. Estudio filosofia, de moment em va força bé, i tot i que la meva vida no ha estat un camí de roses que diguem tot i els meus 23 anys, no em puc pas queixar...

qualsevol altra pregunta esteu totalment convidats a fer-les:

silence_is_beautiful_84@hotmail.com