Cercador
Avui sóc
Un relat de: terecita- Compartir:
Avui no em preocupo
com tampoc ho faré demà.
Avui no em sap greu
el que un dia vaig voler fer
ni el que durant un instant
no vaig arribar a ser.
Avui sóc lliure, feliç,
perquè sé més que ningú
i alhora tot ho ignoro.
Sé què sóc i què sento
el que, en aquesta vida
sense utilitat ni objectiu, busco.
Avui habito un cos sense ànima
controlo una mente ben-dotada
i sé que tant puc ensorrar-me
com alçar-me per sobre de tots
i riure.
Riure com ho fan els dolents
als llibres de princeses
i dracs que cerquen el mateix que jo:
la Llum del Saber.
Riure com ho fa la madrastra envejosa
quen es desfà del nen indesitjat,
o l'egoista quan aconsegueix
tot allò que sempre a cobdiciat.
Avui puc despertar i admirar
el món que m'envolta
perquè avui sóc lliure i res,
absolutament res,
destaparà el vel d'aquests ulls
sense aigua.
Comentaris
-
Tere...[Ofensiu]N | 21-06-2006 | Valoració: 10
Feia tan de temps que no venia per aquí...avui he vingut...i he trobat aquest poema fantàstic..però que fantàstic teu! De veritat...l'estava llegint i nosé...m'he quedat tansols amb les teves paraules...increïble aquest poema..preciós...
T'estimo! -
Deixa'm dir-te...[Ofensiu]Pepastor | 31-05-2006
que, per a mi, ets una persona molt interessant. Que se'n adona perfectament del que està passant al seu voltant. Em dona la sensació de que t'estas centrifugant, vaja, que estas desaprenent, cosa importantissima per a afrontar qualsevol situació en la vida. És, com aquell que diu, m'he deixat menjar el coco perque no tenia cap altre remei però ara ja comence a pensar per mi mateix i no m'ho crec tot com quan era petita.
Quan estem en el punt de desaprendre, segur que n'aprenem encara alguna altra cosa.
Sempre els dic als meus fills que el més dificil en la vida és la decisió.
Després ve la resolució.
Enfi no vull aburrir-te més...
Besets
l´Autor
12 Relats
16 Comentaris
13459 Lectures
Valoració de l'autor: 9.20
Biografia:
Vaig néixer rodejada de somriures, durant un any que ningú oblida (la caiguda de la paret) i en el mes de la orenetes. Filla de pare holandès i mare catalana, la petita i la nena (dos germans grans, només any i mig de diferència entre cadascun) i potser per això també la mimada.La meva vida és una barreja de sort i esforços, i realment no podria ser més feliç. He recorregut el món, un món que la majoria no saben ni que existeix, i he après a acceptar-ho tot, fins i tot allò que em repulsa per ser tan diferent i distant.
Tinc casa allà on vagi, i el dolor que això em crea (distància, gran enemiga i companya) encara em costa.
Diuen que ho soluciono tot. Diuen que estar a prop meu ajuda i recoforta. Diuen que sóc distant, que no m'apropo, que semblo passar mitja vida en un altre món.
Jo dic que encara em queda molt per aprendre i per agraïr, que encara hi ha un Tot al que he de tornar tot allò que ha sigut tan amable com per donar-me. Jo dic que l'Etern Retorn m'aterroritza i alhora em fa somriure, m'omple de felicitat.
Jo dic que ser feliç és el màxim que puc fer per tothom i tot allò que m'envolta, i que escriure és la meva màxima expresió de felicitat.