Avui sóc gòtica

Un relat de: Nurai

Ni romànica, ni romàntica; avui em sento gòtica. I potser pensareu d'entrada en una finestra acabada en aquell tipus de punxa i amb formes arrodonides. O potser en una arquitectura que d'entrada no sembla simple. Però cap d'aquestes característiques són les que s'adiuen millor per, en aquest precís moment, definir-me.

Em refereixo concretament a aquella gent que segueix el corrent gòtic. No conec gens la filosofia que hi ha de fons, si n'hi ha, és clar. Però se'ls pot distingir perquè els rostres són pàl·lids i van vestits de color negre. Només negre, no hi ha cap peça de roba que deixi intuir cap altre tipus de color. Absolutament negre; el color que es podria anomenar: "El sense llum".

Però no patíssiu pas perquè la claror s'acaba escolant per qualsevol petita escletxa.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: